Miradors i itineraris
Una de les maneres de contemplar els paisatges urbans i rurals contemporanis és a través dels miradors. Aquests espais privilegiats ens inviten, sedueixen, estimulen i, evidentment, ens faciliten la contemplació i l'estima pels paisatges, i al mateix temps són indrets on es poden experimentar sensacions de plaer, eufòria o tranquil·litat. No es tracta, doncs, d'una contemplació merament visual, sinó també sensorial, emocional i vivencial. Els millors miradors acostumen a localitzar-se en llocs elevats, accessibles, de major amplitud escènica i amb vistes atractives i variades que permeten captar tots els matisos dels paisatges, identificar-ne els valors, les dinàmiques i, fins i tot, interactuar-hi. En alguns casos aquests llocs són al mateix temps molt coneguts per la població local i tenen una forta càrrega simbòlica. D'altra banda, els itineraris paisatgístics, rodats (accessibles amb vehicles motoritzats) i no rodats (accessibles a peu o amb vehicles no motoritzats), recorren i relliguen paisatges i ens permeten gaudir-ne. Sovint els itineraris es complementen amb la presència dels miradors i fan, també, una important funció pedagògica. Els catàlegs de paisatge de Catalunya han definit eines i mesures que poden servir de base als ens locals a l'hora de perseguir els següents dos objectius en relació amb els seus respectius miradors i itineraris:
- Facilitar l'accés i millorar la qualitat de la xarxa d'itineraris i miradors.
- Crear, ampliar i promoure l'ús de la xarxa d'itineraris i miradors.
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Garantir l'accés als itineraris paisatgístics i miradors locals existents i vetllar pel seu correcte manteniment, per tal de potenciar la percepció i la interacció amb el paisatge.
- Senyalitzar adequadament l'existència d'itineraris i miradors locals, sobretot des de les zones més habitades i transitades.
- Connectar els itineraris amb la xarxa de carrers i accessos principals dels nuclis urbans, per tal de facilitar-hi l'accés i vetllar al mateix temps per una transició harmònica entre la ciutat, la seva perifèria i els espais oberts.
- Evitar que la construcció de nova xarxa viària o ferroviària fragmenti els principals itineraris paisatgístics.
- Millorar els itineraris i miradors existents tot respectant la qualitat de l'indret. Allà on faci falta, poden rebre les actuacions necessàries de condicionament, d'acord amb la freqüentació i la vulnerabilitat del lloc, tot evitant-ne una artificialització excessiva.
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Identificar i relligar els punts i trajectes des dels quals s'aconsegueixin unes millors perspectives del paisatge local (conegudes o noves) i dels seus valors naturals i patrimonials (edificis d'interès, parcs periurbans agraris o forestals, àrees recreatives, espais de trobada populars, etc.), i potenciar miradors des dels quals es puguin contemplar, així com itineraris que hi donin accés (sobretot des del nucli).
- Posar l'èmfasi en els itineraris paisatgístics i miradors situats al voltant dels nuclis urbans, en espais periurbans, així com als camins de ronda.
- Recuperar antics camins i rutes, a més del patrimoni natural i cultural lligat al lloc.
- Fomentar entre els ciutadans el passeig tranquil i el gaudi del paisatge en aquests indrets, així com la pràctica d'activitats esportives, culturals i educatives.
- Difondre l'existència d'itineraris paisatgístics i miradors (guies, organització de visites, promoció a les xarxes socials, etc.) i consolidar-los com a element de promoció local.