Accessos als nuclis
Els accessos als nuclis urbans són la porta d'entrada i de sortida de les poblacions i, per tant, és la primera i l'última impressió que se'n rep. Aquest tipus de paisatge no només condiciona la qualitat de vida de la població que hi viu o s'hi desplaça, sinó també la imatge del municipi que es projecta. Consegüentment, la qualitat d'aquests espais és clau per reforçar el caràcter i la identitat de cada població.
En general, en els accessos urbans s'hi han anat ubicant seqüencialment edificacions i altres elements amb una gran diversitat funcional (aparcaments, tanques publicitàries, magatzems de mobles, superfícies comercials, benzineres, restaurants, paradors de carretera, etc.), aprofitant els avantatges d'estar situats davant la carretera i en llocs de pas obligat i, per tant, molt visibles. Però la disposició de tots aquests elements sovint ha estat dispersa, incoherent, homogènia, tot generant vials poc atractius, poc interessants, que han alterat la imatge i el caràcter de les localitats. Enmig d'aquest desori general, alguns nuclis urbans han conservat fileres arbrades històriques o plantacions d'alineament que emmarquen els seus principals accessos i s'han convertit en trets distintius del paisatge.
Els catàlegs de paisatge de Catalunya han definit eines i mesures que poden servir de base als ens locals a l'hora de perseguir els següents objectius en relació amb els accessos als nuclis urbans:
- Millorar i potenciar la qualitat paisatgística dels accessos als nuclis.
- Conservar els accessos arbrats als nuclis urbans.
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Impulsar projectes de millora paisatgística dels accessos als nuclis urbans en els trams de menor qualitat.
- A través dels instruments d'ordenació urbanística (POUM, etc.), es poden establir criteris d'ocupació i de tipologia d'edificació adjacent als principals eixos viaris d'accés amb l'objectiu de garantir uns accessos als nuclis urbans ordenats, que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans, que millorin les seves condicions estètiques, que potenciïn els valors inherents del mateix nucli urbà i que reforcin la identitat i el caràcter propis de la localitat.
- També a través dels instruments d'ordenació urbanística (POUM, etc.), es pot impulsar l'elaboració de plans d'ordenació paisatgística de les activitats comercials i de serveis associades als eixos viaris de les entrades als nuclis amb més incidència visual (edificis, exposicions a l'aire lliure, instal·lacions adjacents), mitjançant mesures de requalificació de l'espai, vetllant per les seves dimensions, localització, rotulació o cromatisme, i a través d'estratègies d'ocultació o harmonització.
- Mantenir la diversitat d'usos agroforestals i la singularitat dels elements presents al voltant dels accessos urbans.
- Definir i estructurar xarxes de corredors paisatgístics i la seva vinculació amb els nuclis urbans a través dels accessos i els altres espais públics urbans (passeigs, bulevards, places, parcs urbans, parcs periurbans, i altres espais).
- Minimitzar els espais degradats de les perifèries de les poblacions i eixos de comunicació, tot determinant-ne usos possibles i usos no admesos que en malmetin la qualitat paisatgística i tot promovent-hi accions de restauració.
- Algunes bones pràctiques per a millorar els accessos als nuclis urbans són:
- Rehabilitar els elements patrimonials preexistents, integrant-los en el paisatge dels accessos als nuclis urbans i potenciant-ne la observació des del vial d'accés.
- Soterrar les línies elèctriques visibles des dels vials i integrar paisatgísticament les casetes que allotgen els transformadors elèctrics.
- Remoure els elements que obstaculitzen les continuïtats visuals (rètols, alçades arbitràries d'edificació dispersa) en els punts d'interès paisatgístic, fons escènics, fites visuals i altres vistes característiques i distintives del municipi.
- Eliminar gradualment els rètols publicitaris i els suports obsolets.
- Adequar les mides, els colors i les formes de la rotulació comercial i de la senyalització existent als accessos per tal que sigui coherent amb les dimensions i les característiques del nucli.
- Recuperar i gestionar els espais agrícoles abandonats o els espais que no acullen cap activitat.
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Identificar els accessos arbrats als nuclis de població i conservar-los com a conjunt patrimonial històric i per la seva contribució a la qualitat paisatgística de la població. Una via per fer-ho és incloure'ls en els catàlegs de béns dels plans d'ordenació urbana municipal (POUM) o en altres figures de protecció del planejament municipal.
- Impulsar la plantació de fileres arbrades als accessos als nuclis amb espècies arbòries adaptades a l'indret.
- Recuperar les plantacions d'arbres als accessos en aquells casos on es mantinguin signes de la seva preexistència, tot i haver desaparegut.
- Adaptar la gestió de les plantacions arbrades a cada cas en particular, a partir de l'establiment de distàncies convenients, longituds mínimes i seccions transversals adequades a la importància de la via en qüestió.
- Mantenir les fileres arbrades en els accessos viaris amb espècies arbòries adaptades a l'indret.
- Analitzar l'estat dels arbres dels passeigs existents, tant des del punt de vista fitosanitari com des del punt de vista tècnic, parant atenció a l'ample dels escocells i a la relació amb els paviments per tal que tinguin l'espai necessari per créixer.
- Situar els arbres i podar-los de manera que respectin el gàlib previst a la carretera en tota la seva longitud.