Finestres que miren el paisatge

L’1 març de 2025 l’Observatori del Paisatge de Catalunya complirà vint anys des de l’inici de la seva activitat, a l’edifici de l’Hospici de la ciutat d’Olot. Des de l’any 2005, i de bracet amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, les quatre diputacions, les universitats catalanes, els col·lectius professionals i entitats de tota mena, l’Observatori ha centrat la seva tasca a identificar i caracteritzar els paisatges de Catalunya, generar un ingent coneixement sobre paisatge (base per poder prendre decisions en paisatge) i difondre’l a les institucions i la societat, definir els objectius de qualitat paisatgística, desplegar els instruments previstos en la Llei del paisatge (catàlegs de paisatge, cartes de paisatge, etc.), donar suport a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i al món local, així com contribuir a situar el país com un dels referents europeus en les polítiques relacionades amb aquesta matèria. L’any 2025 coincideix també amb els vint-i-cinc anys de l’aprovació per part del Consell d’Europa del Conveni europeu del paisatge i els vint anys de l’aprovació de la Llei de paisatge de Catalunya.

L’Observatori del Paisatge acaba de publicar El paisatge en el món local. Mirades, criteris i experiències. El llibre recull la majoria de contribucions que es van fer en quatre cursos sobre gestió i ordenació del paisatge en l’àmbit local organitzats amb les quatre diputacions catalanes, entre l’any 2019 i el 2022, i en el Seminari Internacional “Governar el paisatge per ordenar el territori” coorganitzat, l’any 2023, amb l’aleshores Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. El llibre està dividit en set blocs: 1. El paisatge, punt de trobada per a unes polítiques transversals i integradores; 2. Governar els paisatges locals; 3. Ordenar i actuar en el paisatge urbà; 4. Vores, infraestructures i accessos; 5. L'ordenació i gestió dels paisatges dels espais oberts; 6. Els paisatges rurals des de la perspectiva local; 7. El paisatge i el patrimoni com a catalitzadors per al desenvolupament local. La publicació posa en comú diferents mirades, sensibilitats, percepcions i interpretacions sobre el paisatge que són clau per construir paisatges de qualitat que contribueixin positivament en el benestar de la població, generin oportunitats econòmiques i dinamitzin culturalment i socialment els territoris. [+]

La Volta Ciclista a Catalunya és una cursa històrica amb més d’un segle de vida que, a part del seu interès esportiu, esdevé un gran altaveu per donar a conèixer la diversitat de paisatges de Catalunya i els seus valors. El fet que mitjans de comunicació de ni més ni menys que 190 països del món en facin seguiment amplia aquesta funció divulgativa. Conscients d’aquest potencial, l’Observatori del Paisatge està col·laborant amb l’entitat Volta Ciclista a Catalunya per donar a conèixer els paisatges per on passa el recorregut de cada etapa de la cursa del present 2025, tant les de la cursa masculina (del 24 al 30 de març) com les de la femenina (del 6 al 8 de juny). En aquest sentit, està preparant la secció “Els paisatges del dia”, que combinarà fotografies, mapes i descripcions que serviran tant per al media-book que es lliura als mitjans de comunicació acreditats, com la pàgina web i les xarxes socials de la Volta Ciclista.

Els arquitectes Eduard Callís i Guillem Moliner i el fotògraf Roger Serrat-Calvó són els autors d’aquest llibre editat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, l’Ajuntament d’Olot i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter és un concepte clau en paisatge, i tal com diu Pere Sala en la presentació del llibre, aquesta és “una obra que celebra i elogia amb molt d’enginy i rigor el caràcter de la ciutat i d’altres racons de la Garrotxa. L’Eduard Callís, en Guillem Moliner i en Roger Serrat-Calvó presenten al lector la seva peculiar forma manera de veure Olot, a través, en aquest cas, de la seva personalitat, del seu rostre, és a dir, del seu paisatge, i, sobretot, del que ens és més quotidià.” L’exposició d’aquesta obra es pot veure fins al 31 de gener de 2025 a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i el llibre es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web de l’Observatori. [+]

“Vestigis, volcans i ferralla” és el títol de l’exposició de l’artista Roger Romagosa, resident a la Faberllull el març de 2024, que es podrà veure a Can Trincheria d’Olot del 6 al 28 de febrer de 2025. L’artista desenvolupa el seu treball artístic al voltant de la jerarquització del paisatge i l’exposició recull les obres creades a partir de materials trobats en els marges urbans, amb l’objectiu de simbolitzar les sensacions que s’hi experimenten i el valor que aquests espais tenen. L’exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració amb Faberllull, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

El Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, va estrenar noves instal·lacions el passat mes de novembre. L’ Observatori del Paisatge ha col·laborat en els continguts de la nova proposta expositiva, aportant informació sobre la diversitat de paisatges vitivinícoles de Catalunya, els seus valors i les seves dinàmiques. El museu pretén posar al servei de la societat la cultura del vi de Catalunya, i projectar-la com a catalitzadora d’un desenvolupament territorial sostenible i democràtic. Vol recuperar, preservar, investigar, interpretar i difondre el patrimoni vitivinícola de Catalunya i contribuir a la promoció del territori.

Els passats 29 i 30 d’octubre de 2024 es va celebrar a Estrasburg la 12a Conferència del Conveni europeu del paisatge del Consell d’Europa. La trobada tenia l’objectiu de “rellançar” el Conveni europeu del paisatge en el marc del nou Procés de Reykjavík, és a dir, amb la intenció de reforçar la cooperació entre les parts signants del Conveni i convertint la qualitat del paisatge com un element clau per contribuir a la justícia social, els drets humans i el medi ambient. El director de l’Observatori, Pere Sala, va ser invitat a impartir la conferència marc sobre el paper clau que té el Conveni europeu del paisatge per donar una resposta innovadora als reptes globals, on hi va argumentar com “el paisatge és un concepte modern, fresc, innovador, fonamental per afrontar reptes tan fonamentals com el canvi climàtic, la transició energètica, la cohesió i l’equitat social, les desigualtats territorials, la salut i el benestar, la seguretat alimentària, el manteniment de la biodiversitat i la conservació del patrimoni -tant material com immaterial-”. En una sessió posterior, Veerle van Eetvelde, professora de Ciència del Paisatge de la Universitat de Ghent (Bèlgica), Natalia Kobylarz, advocada del Tribunal Europeu de Drets Humans (França) i Amy Strecker, professora de la School of Law de la Universitat de Dublín (Irlanda), van encetar un enriquidor diàleg moderat per Bas Pedroli, professor de la Wageningen University (Holanda). [+]

El 24 de gener a les 18h s'inaugura al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, on es podrà visitar durant tot aquest any 2025. Durant tot l'any també hi haurà disponible per a totes les escoles la proposta educativa "Quan les pedres parlen", i es programaran diverses activitats paral·leles. L'exposició pretén mostrar la riquesa i diversitat dels paisatges estructurats per la pedra seca, posar en valor aquesta tècnica mil·lenària i universal, i reivindicar-ne la seva vigència i persistència. Catalunya és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca. La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d'inspiració i un contenidor excepcional d'aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual. La mostra, promoguda per la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i comissariada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, es va poder visitar al Palau Robert entre el desembre de l'any 2023 i el juny del 2024, i al Palau Oliver de Boteller, del juliol al desembre de 2024.

Matrixcultura2050 és un projecte impulsat per l’associació cultural Livemedia, que des del 2020 advoca per la cultura com a matriu de sostenibilitat amb una mirada adreçada al territori com a paisatge cultural. Actualment ha focalitzat el treball a les Terres de l’Ebre i a l’eix Besòs. A partir dels mitjans de vídeo online i altres tecnologies de comunicació, mostra el valor d'iniciatives artístiques, culturals i locals, en relació al manteniment cultural d’aquests paisatges des del coneixement local. A les Terres de l'Ebre, per exemple, prenen el riu Ebre com a eix vertebrador i l'aigua com a força i element configurador del paisatge. En el cas del Besòs, es planteja la necessitat de recuperar el riu com a eix cultural i vertebrador de les ciutats, en una recerca vivencial i creativa sobre la relació de la societat amb l'ecosistema que l'ha conformat, o la memòria del treball i del territori. En ambdós àmbits han desplegat una sèrie d'actuacions amb les entitats i els actors locals, com ara escenes, itineraris, converses, intervencions, que desemboquen en l'elaboració de narratives en relació a la sostenibilitat i el manteniment cultural del paisatge, fins arribar a la creació d'una sèrie de videografies documentals en format d'assaig audiovisual.

L’Observatori del Paisatge va organitzar, juntament amb els serveis territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis Territori Inhòspit i l’Ajuntament de Tivenys, la jornada "Coneixent el patrimoni de la pedra seca de Tivenys" que es va celebrar el dissabte 23 de novembre de 2024. La jornada, on hi van participar més de quaranta persones, va incloure dues intervencions inicials, de l’Observatori i del Centre d’Estudis Territori Inhòspit, on es va explicar el projecte de la Wikipedra i la tasca que es desenvolupa a Tivenys per donar a conèixer el seu paisatge caracteritzat per la pedra seca. La segona part es va desenvolupar sobre el terreny, on es van visitar diverses construccions de pedra seca i es va fer un taller per aprendre a utilitzar l’aplicació mòbil Pedra Seca. [+]

Finlàndia s'ha convertit en el primer país del món a crear un paisatge sonor nacional oficial. L’obra musical, composta per Lauri Porra, va ser presentada el 6 de desembre de 2024, dia de la independència de Finlàndia, a través d’un comunicat de premsa del Govern finès. El seu títol, Ääniä, significa "sons" o "veus" en finès, i reflecteix la profunda connexió del país amb la natura i el seu patrimoni cultural. A través d'una col·lecció de 15 composicions, Ääniä ofereix un viatge d'àudio únic, convidant als oients a explorar els paisatges, les estacions i l’estil de vida de Finlàndia. Segons el compositor, no és una peça de música per ser escoltada en el sentit tradicional, sinó que és més una obra sonora que pretén descriure espais, sensacions i llocs, tant mentals com físics.

El Consell de Govern de la Rioja va aprovar el 3 de desembre passat l'avantprojecte de Llei del Paisatge de la Rioja, que ha estat remès al Parlament de la Rioja per iniciar la seva tramitació reglamentària. La Llei té per objectiu reconèixer jurídicament el paisatge com a element integrant de la qualitat de vida i com a component essencial del patrimoni, la cultura i la identitat. També pretén dotar-lo d'un règim jurídic propi que permeti adoptar criteris legals d'actuació, enfocats a aconseguir uns objectius de qualitat paisatgística, cercant l'equilibri entre la preservació del patrimoni paisatgístic i el desenvolupament econòmic i social de la comunitat autònoma de la Rioja. Aquesta Llei s’ha redactat en compliment del Conveni europeu del paisatge i preveu la creació d’un Observatori del Paisatge en aquesta comunitat autònoma.

El 21 de novembre de 2024 va tenir lloc a Capmany (Alt Empordà) la VII Reunió de treball de Territoris pel Paisatge, organitzada per l'Observatori del Paisatge i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capmany. L’objectiu de la trobada era reflexionar sobre com les cartes i plans de paisatge poden contribuir a un model turístic basat en els valors del paisatge. La reunió va comptar amb la participació de 39 representants polítics i tècnics de diverses iniciatives de paisatge en l’àmbit local a Catalunya. Al matí la reunió es va centrar en l’anàlisi de diverses experiències de gestió del paisatge prioritzant els valors del paisatge fet que va permetre un interessant debat. A la tarda, el grup d’assistents va desplaçar-se fins a Sant Climent Sescebes per conèixer una finca amb importants valors paisatgístics que té problemes de sobre freqüentació turístics.

La Red Temática sobre Paisajes Industriales (RT-PAIND), formada per onze grups de recerca de diferents universitats, investiga la transformació de paisatges industrials en processos de desindustrialització.

Oriol Clavera, 2024

Fotollibre del fotògraf Oriol Clavera on es recullen imatges preses els últims catorze anys a diferents racons del Pirineu català. És una viatge a l'essència salvatge del Pirineu, a la relació de l'home, entès com a ésser humà, i la muntanya; de l'empremta que deixa l'un en l'altra i com la segona n'impregna el primer.

Daniela Colafranceschi. Melfi: Libria, 2024. ISBN: 978-88-67643660.

Parlar de terra és parlar també de mar. El paisatge marí com a estructura espacial objectiva relacional, com a expressió de pràctiques socials i maneres de viure’l, en un diàleg incessant entre percepció, connexió, sistema de xarxa, elements, condicions, organitzacions, costums. Una geografia integral d'espais i horitzons de significat que defineixen el mar com a lloc. El paisatge conté el mar i el mar no interromp el paisatge. El llibre inclou imatges de collages elaborats per l’autora.

Federico L. Silvestre; Sergio Meijide (eds.). Madrid: Abada Editores, 2024. ISBN: 978-84-19008-56-5

Fruit del seminari homònim on van participar diversos pensadors i especialistes en teoria i pràctica del paisatge de renom internacional. El llibre mostra la importància de les ruïnes i els descampats en els àmbits d’estudi vinculats al paisatge, a l'art i al pensament contemporani en general, amb especial èmfasi al sud d'Europa. L’Observatori del Paisatge va col·laborar activament tant en el seminari com en la publicació, precisament un dels capítols és de Pere Sala i Martí, director de l’Observatori.

Júlia Viejobueno. [Alella]: ViBop Edicions, 2024. ISBN: 978-8412800043.

A través d’una mirada afinada i literària, aquesta jove pagesa i escriptora desgrana un moment determinant de la seva vida: després d’haver cursat estudis literaris a la Universitat de Barcelona, decideix tornar al Priorat i quedar-se al seu poble, la Figuera, per continuar cuidant el tros de la seva família. L’autora ens explica quina relació té amb el seu paisatge, amb la natura, amb les diferents feines del camp. Parla de la destresa del pagès a l’hora de llaurar, d’una cultura heretada necessària pel conreu, però també adverteix de com n’és de dur i de vulnerable el fet de ser pagès.

Eduardo Martínez de Pisón i Nicolás Ortega Cantero (eds.). Soria: Fundación Duques de Soria, 2024. ISBN: 978-84-09-63806-2. Disponible aquí.

Es recullen en aquest llibre les ponències del seminari que amb el mateix títol es va celebrar l’any 2023 organitzat per l’Institut del Paisatge de la Fundació Duques de Soria. La publicació, editada per Eduardo Martínez de Pisón i Nicolás Ortega Cantero, exposa diverses investigacions al voltant de les diferents maneres d’expressió del paisatge, des de la ciència passant per l'art.

Michel Collot. Paris: Le Pommier, 2024. ISBN: 978-2-7465-2789-8.

En aquest assaig, Michel Collot mostra quins vincles vius i íntims es formen entre l'home i la natura dins del paisatge, la veritable cara sensible de la Terra. Reuneix les grans obres que han contribuït a transformar profundament l'experiència i l'expressió del paisatge. Lluny de reforçar la visió antropocèntrica que ha portat a la degradació dels nostres entorns, aquest nou punt de vista ja no és egocèntric sinó ecocèntric. Així, el paisatge es revela no només com un entorn natural a preservar sinó també com un bé social i cultural a desenvolupar.