|
Durant la meva investigació doctoral he passejat amb molta gent per llocs que amb prou feines coneixia. Cada caminada era una nova aventura, una expedició que em permetia fer descobertes a través dels ulls dels meus acompanyants. Adonar-me de com les persones miren i interpreten el paisatge des de diferents perspectives em va ajudar a comprendre com és d’important trobar un «llenguatge comú». Aquest «llenguatge comú» és necessari per poder parlar i debatre sobre el paisatge i el seu passat, present i futur amb persones de diferents orígens, professions o opinions.
Ara treballo com a director de Regionaal Landschap Westhoek vzw, una organització sense ànim de lucre que pretén aprofitar i gestionar els paisatges de la nostra regió per potenciar-ne les qualitats naturals i culturals. L’organització funciona com una associació entre governs locals, propietaris de terres, pagesos, ecologistes, organitzacions turístiques i altres parts interessades i té per objectiu desenvolupar pràctiques de gestió del paisatge sostenibles i integradores. Quan vaig començar a treballar-hi el 2021, l’única conclusió a la qual vaig arribar és que les diferents parts interessades no tenien un «llenguatge comú» a l’hora de plantejar-se la qüestió següent: quin futur sostenible podrien tenir els paisatges de la nostra regió?
Ara, tres anys després, de mica en mica estem creant i fomentant conscienciació sobre la idea que hi ha diferents maneres de mirar-se el paisatge i que cal entendre les dels altres per avançar i poder debatre qüestions relacionades amb el paisatge. Basant-nos en el procés de treball del Conveni Europeu del Paisatge, que primer identifica els paisatges, després els avalua i, finalment, els gestiona i supervisa els canvis que s’hi produeixen, hem creat un projecte LEADER anomenat Vensters op het landschap (Finestres que miren al paisatge). En el marc d’aquest projecte estem creant tallers, un programa educatiu i instal·lacions interactives per fomentar la concepció i l’apreciació compartides del paisatge i identificar-ne els diferents trets, vistos des de diferents perspectives (o finestres). Amb projectes com Vensters op het landschap volem millorar les estratègies de gestió del paisatge de les parts interessades i mantenir un debat actiu entre elles parlant un «llenguatge comú» o partint d’un plantejament comú del nostre paisatge. Posar l’accent en la naturalesa dinàmica i multidimensional dels paisatges i incorporar aquestes perspectives als processos de planificació garanteix que la gestió del paisatge sigui integradora i, a més, reflecteixi les comunitats que en fan ús. Sobre aquesta base intentarem tornar a connectar les persones amb els seus paisatges fent que parlin entre elles i implicant les comunitats locals perquè elles mateixes s’encarreguin de la configuració i el manteniment del paisatge de manera sostenible.
Necessitem allunyar-nos desesperadament de les actuals posicions que polaritzen el debat i les pràctiques sobre el paisatge i el medi ambient. Hem de treballar plegats, entendre’ns entre nosaltres i comprendre que tots treballem, vivim, ens ho passem bé... en els mateixos paisatges i que tots estem creant els paisatges que ens mereixem.
|
