|
Ajudar els representants locals a entendre les percepcions dels habitants i actuar en conseqüència: aquest és l’objectiu de la primera enquesta regional de França sobre els paisatges quotidians i l’impacte en els habitants. L’Observatori del Medi Ambient de Bretanya (OEB), juntament amb els seus col·laboradors, ha estat l’encarregat de fer l’enquesta, amb el títol “Benestar i paisatges bretons”. L’enquesta respon a dues preguntes: Quines són les característiques que fan que actualment els paisatges es considerin qualitatius? Quins són els reptes per millorar la qualitat dels paisatges de demà?
Durant el període tardor-hivern 2022-2023, uns 2.300 bretons van respondre a unes cinquanta preguntes sobre la seva percepció i desitjos respecte als paisatges situats a menys d’1 km del seu domicili, a menys d’1 km del seu lloc de treball i sobre els paisatges que freqüenten durant el seu temps d’oci. Atès el gran nombre de participants, és la primera vegada que la dimensió social del paisatge, “la part del territori tal com la percep la població”, s’objectiva amb dades sòlides[1] a escala regional.
Els resultats sobre els paisatges vinculats al domicili, per exemple, ens donen informació sobre les desigualtats socioespacials. L’apreciació del benestar mostra grans diferències segons l’edat. Els joves són els que se senten menys a gust en els paisatges del domicili i els que tenen menys contacte amb la natura. Viuen en llocs considerats sorollosos, en blocs de pisos en zones amb gran densitat de població. Les persones de 65 anys i més són el grup d’edat que se sent més a gust i el que dona més importància al contacte amb la natura. Aquest grup d’edat acostuma a viure en llocs qualificats com a tranquils, en cases unifamiliars i en zones poc poblades.
El paisatge, sovint considerat erròniament com un concepte inoperatiu perquè és “massa” subjectiu, en realitat és una porta d’entrada per definir orientacions compartides: el 75 % dels habitants considera que l’acció prioritària és mantenir el bocage.[2] El bocage és el símbol d’una conquesta dels paisatges rurals desitjats: fa referència a la identitat regional per la seva història agrícola i la seva multifuncionalitat al servei del medi ambient (qualitat de l’aigua, de l’aire, el sòl, etc.).
Per als habitants de zones densament poblades, les respostes són més variades: tenir accés als espais naturals, implantar solucions respecte a les conseqüències del canvi climàtic o fins i tot limitar la contaminació lumínica nocturna. Així doncs, l’entorn urbà s’entén com el laboratori d’una varietat d’accions que cal implantar respecte als problemes ambientals.
Aquesta enquesta mostra que l’enfocament paisatgístic permet desxifrar les interrelacions entre els grups socials i el medi ambient i pot esdevenir un suport important per “portar a bon terme la transició ecològica”.[3] La pròxima etapa és tornar a fer l’enquesta d’aquí a 10 anys per avaluar l’evolució de les percepcions dels habitants respecte a les transformacions paisatgístiques.
Consultar els resultats de l’enquesta regional Benestar i paisatges bretons.
[1] L’abast de la mostra és considerable, per això es va ponderar en funció de les característiques sociològiques de la població bretona (edat, sexe, categories socioprofessionals i pes de la població bretona per departament). D’aquesta manera, els resultats són representatius de la població bretona.
[2] “Des del punt de vista paisatgístic, el bocage és un espai semitancat que es caracteritza per la presència de tanques vegetals que clouen cada parcel·la”, definició extreta de Géoconfluences, consultat el 23/05/2024 i disponible aquí.
[3] Vegeu la nota de la Fabrique Écologique “Réussir la transition écologique par l’approche paysagère” (aconseguir la transició ecològica a través de l’enfocament paisatgístic) publicada l’abril de 2024. Consultat el 23/05/2024 i disponible aquí.
|
