Tornar al Conveni

La fase d'exposició pública del Catàleg del paisatge del Penedès s’amplia fins al 7 de juny. En aquesta fase la ciutadania pot deixar els suggeriments, propostes i observacions que consideri oportunes al document aprovat en caràcter previ el passat 6 de febrer de 2024 per part del Departament de Territori. L’Observatori del Paisatge havia lliurat a la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (DGOTUA) del Departament de Territori una primera versió del Catàleg el juny de 2022 i, des d’aquell moment, hi va haver un treball conjunt entre la DGOTUA i l’Observatori de revisió que va durar diversos mesos per tal d’encaixar el Catàleg i el Pla territorial del Penedès, sobretot en relació amb la integració dels objectius de qualitat paisatgística. El Penedès està format per 16 unitats de paisatge, que constaten la seva diversitat i riquesa paisatgística. [+]

L’Observatori del Paisatge, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acaba de publicar el llibre Repensant els jardins històrics. El passat en el present. És el vuitè volum de la sèrie “Reflexions” de la col·lecció “Plecs de Paisatge” i recull la majoria de ponències del seminari internacional que va organitzar l’Observatori del Paisatge amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura l’any 2022 a Olot. Els jardins històrics tenen un paper molt rellevant en el debat contemporani sobre la qualitat del paisatge i la seva gestió. Més enllà dels jardins reconeguts en els catàlegs oficials, a Catalunya n’hi ha un munt amb importants valors, sovint amb poca o escassa protecció i a voltes en perill de desaparició. Són jardins que s’han de reconèixer pels seus valors i com a generadors d’identitat, i cal fer-ho amb eines adaptades a la contemporaneïtat. El llibre es pot descarregar gratuïtament a la web de l’Observatori del Paisatge.[+]

El passat 5 d’abril va tenir lloc a Olot la jornada "El paisatge i el color. Percepció, significats i intervenció" organitzada per l’Observatori del Paisatge, amb el suport de Bòlit, Centre d’Art Contemporani i l’Ajuntament d’Olot i la col·laboració de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Fita i l’Escola d’Art d’Olot. La jornada va agrupar una setantena d’assistents que van debatre com podem llegir els colors del paisatge i servir-nos del color a l'hora de planificar. En breu hi haurà els vídeos de la jornada disponibles a la web de l’Observatori del Paisatge. Per complementar la jornada, es van oferir tres exposicions vinculades a la temàtica: “Desenfocar l’anècdota” de l’Espai Nyamnyam al Museu de la Garrotxa, “Apories sobre l’aire” al Bòlit de Girona i “Horitzó 256” de l’Escola d’Art d’Olot a l’Espai Cràter d’Olot, les dues últimes a data d'avui encara visitables.

La Comissió de Territori de Catalunya, òrgan col·legiat de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de política territorial i urbanisme, va aprovar el passat 4 d'abril el document "Criteris per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya". El document estableix un seguit de criteris que serveixen de guia tant per a ajuntaments com per a comissions d'urbanisme per a interpretar la normativa i seguir unes pautes homogènies i coherents d'acord amb les particularitats de cada lloc. En aquest sentit, a l'inici del document s'especifica que "si bé el territori està conformat per diversos components socials, culturals, ambientals, paisatgístics, econòmics, etc, la proposta de criteris es limita als aspectes paisatgístics atès que és la matèria en la que es tenen competències". L'Observatori del Paisatge ha format part del Grup de Treball que ha redactat aquest document i també hi ha contribuït amb diversa informació cartogràfica provinent dels catàlegs de paisatge.

Des d'aquest mes d'abril, la regió francesa de Bretanya disposa d'una enquesta a escala regional a França sobre la percepció dels paisatges per part dels seus habitants que permet disposar de dades sobre l'apreciació dels seus paisatges quotidians: urbans, periurbans, rurals, forestals, litorals, etc. Els resultats de l'enquesta, duta a terme des del 2022 per la Regió de Bretanya, la DREAL Bretanya, i l'Observatori del Medi Ambient de Bretanya, s'han publicat en el document "Benestar i paisatges bretons", i esdevé la primera enquesta a escala regional a França sobre aquesta temàtica i és alhora pionera a Europa. L'enquesta ha agrupat gairebé 2.300 respostes d'una mostra representativa geogràficament, demogràficament, socioprofessionalment o per gènere, entre d'altres. Els resultats constitueixen una informació molt valuosa perquè les autoritats regionals i locals implementin accions que tinguin en compte les percepcions i les aspiracions dels ciutadans en relació amb els seus paisatges.

El Ministeri de Cultura està revisant el vigent Pla Nacional de Paisatge Cultural, aprovat el 4 d'octubre de 2012, i per això ha creat dos Grups de Treball en què ha estat convidat a participar el director de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala. La revisió va començar el mes de febrer passat i els treballs seguiran els propers mesos. El Pla Nacional de Paisatge Cultural té com a objectiu general "la salvaguarda dels paisatges d'interès cultural, entenent per salvaguarda les mesures encaminades a garantir la viabilitat d'aquests paisatges, incloent les accions d'identificació i caracterització, documentació, investigació, protecció, millora, revitalització". També participa en la revisió del Pla Nacional de Paisatge Cultural la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

“Dues pedres. Paisatge persistents” es pot veure de forma gratuïta fins al 2 de juny de 2024 a les sales 1 i 2 del Palau Robert de Barcelona. L’exposició pretén mostrar la riquesa i diversitat dels paisatges estructurats per la pedra seca, posar en valor aquesta tècnica mil·lenària i universal, i reivindicar-ne la seva vigència i persistència. A finals d’abril la mostra ha rebut ja més de 40.000 visitants. La iniciativa és de la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i ha estat produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. S’han organitzat una sèrie d’activitats complementàries a l’exposició. Catalunya és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca. La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d'inspiració i un contenidor excepcional d'aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual. [+]

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) tracta la complexitat urbanística i social dels barris residencials de la perifèria en l’exposició “Subúrbia. La construcció del somni americà”, inaugurada el 20 de març de 2024 i que podrà visitar-se fins al 8 de setembre. En les darreres dècades les ciutats s'han desbordat a conseqüència d'intenses dinàmiques de globalització, metropolització i urbanització difusa, i les perifèries s'han anat estenent preocupant-se molt poc –o gens ni mica– ni per la qualitat del paisatge resultant ni per la seva eficiència de cara a un model de societat sostenible. L’exposició -i el seu catàleg- es nodreix d’abundant material històric, documentals d’època, fotografies, pintures, pel·lícules i sèries, novel·les i revistes, obres d’art o objectes quotidians, per reflexionar sobre el valor de la ciutat i l’espai públic avui. S’han organitzat diverses activitats complementàries, entre les quals el Seminari “Europa: vida a la ciutat dispersa”, on hi participa el director de l’Observatori del Paisatge.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el Consell de Protecció de la Natura (CPN) van organitzar un seminari de treball, de dues sessions, per identificar criteris i solucions per tal de fer compatible la implantació territorial de les energies renovables a Catalunya amb la conservació i ús sostenible del medi natural i amb el paisatge. Les sessions van comptar amb la participació de més de 40 persones de perfils professionals diferents. El document es pot consultar aquí. S'hi recull que el paisatge no és una simple qüestió estètica, sinó que integra una gran diversitat de valors, i que els conflictes socials associats a la implementació d'infraestructures d'energia renovable solen estar relacionats amb els valors d'identitat paisatgística. El document està ple de criteris i propostes, entre les quals la idea que la unitat de paisatge (resultat dels catàlegs de paisatge de Catalunya) prengui més força com a unitat d'actuació a l'hora d'establir la xarxa d'oficines d'assessorament de transició energètica impulsades per l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

Durant el mes de març l'Observatori del Paisatge ha posat en funcionament un nou web, que ha renovat completament el disseny de l'anterior i hi ha incorporat noves funcionalitats. S'ha procurat oferir un web més intuïtiu, interactiu i apte per a tot tipus de dispositius. També s'ha aconseguit el certificat web SSL de pàgina segura. S’han reorganitzat els continguts amb l'objectiu d'accedir-hi de manera més intuïtiva, ordenada i directe. En aquest sentit, destaca el nou menú El paisatge a Catalunya que recull tot allò existent en l'àmbit de les polítiques de paisatge a casa nostra. Aquí s'hi poden trobar els catàlegs de paisatge, les directrius de paisatge, les cartes i els plans de paisatge, el mapa de les unitats de paisatge, criteris de paisatge per les polítiques locals i la legislació sobre paisatge existent a Catalunya, entre altra informació. També hi ha un apartat de Recursos de paisatge que, com indica el nom, recull un munt de recursos, eines i projectes d'arreu del món que poden ser d'interès per a treballar el paisatge. Així mateix, també cal destacar el nou accés directe al Fons documental del Centre de Documentació de l'Observatori i al contingut complet de totes les Publicacions de l'Observatori.

Web sobre els paisatges de l'Alt Empordà (a partir de les unitats de paisatge del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines) i diversos projectes per posar-los en valor, elaborada pel Consell Comarcal.

Nogué, Joan; Vila, Xavier (ed.). Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. (Quaderns; 43). Disponible aquí.

El Quadern número 43 del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles se centra en l’impacte territorial i paisatgístic de les noves infraestructures energètiques i en els canvis en les formes de produir, consumir i viure que provocaran. El llibre recull la lliçó inaugural del XXVIII Col·loqui de Tardor celebrat l’any 2022 a càrrec del sociòleg Ramon Folch i la conferència de Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Clara Nubiola. Madrid: Libros del KO, 2024. ISBN: 978-84-19119-62-9.

En aquesta publicació l'artista Clara Nubiola adopta el llenguatge entusiasta i idealitzat de les revistes de viatges, però el recargola per posar en evidència les problemàtiques urbanes i els malestars que hi ha darrere de tants eslògans. No esperis reflexions saberudes ni cavil·lacions taciturnes, perquè Pasea y ojea és més que res una revetlla. El seu escenari és Barcelona, sí, però podria ser qualsevol altra ciutat.

Mauro Agnoletti, Saša Dobričič, Tessa Matteini, Juan Manuel Palerm (eds). Cham: Springer, 2024. ISBN: 978-3-031-25712-4.

Aquest volum repassa 20 anys d’estudis en el marc del Conveni europeu del Paisatge. Les nombroses contribucions al llibre, on cal destacar la internacionalització a nivell europeu i la interdisciplinarietat, s’organitzen en tres àrees principals: la política i governança del paisatge, el disseny del paisatge i el temps i l'observació del paisatge. Entre els autors del llibre cal destacar el director de l’Obsevatori del Paisatge, Pere Sala i Martí.

Martín Checa (ed.). Núm. 27 (2023). Disponible aquí.

Les ciutats d’avui experimenten determinats processos urbans que tendeixen a exacerbar els problemes, els malestars ciutadans, les desigualtats creixents i les exclusions que defineixen l'escenari urbà més recent. L'objectiu d'aquest volum és presentar estudis i recerques que reflecteixen i s’analitzen aquestes problemàtiques de la ciutat contemporània.

Anna Lambertini (dir.). Núm. 46 (2023).

Monogràfic de la revista Architettura del Paesaggio dedicat al tema central del congrés IFLA Europa, celebrat a l'octubre del 2023 a Nàpols, “els paisatges perduts”. La revista però ofereix altres interpretacions complementàries. En aquest número hi han col·laborat Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge i Gemma Bretcha, responsable del Centre de documentació de l’entitat.

Santiago de Compostela: Xunta de Galicia, 2023. ISBN: 978-84-09-5471-8. Disponible aquí.

Este manual tiene como finalidad desarrollar una metodología práctica para realizar la reestructuración parcelaria con una visión más integradora, donde la conservación del paisaje es un valor añadido en todo el proceso.

Juan Sánchez. Barcelona: Ediciones Anómalas, 2023. ISBN: 978-84-09-52746-5.

El fotògraf Juan Sánchez ens mostra la Panadella, un nucli rural dalt d’un coll, a 710 metres sobre el nivell del mar, entre les conques dels rius Llobregat i Segre. Ha estat sempre un lloc de pas, cap a la Meseta, cap a França, cap a les ciutats de la costa… Frontera entre comarques i gents diferents. Un lloc tan real que fer-hi el joc de la fantasia sembla un despropòsit.

Anna llacher (ed.). [S.l.]: Abacus, 2024.

El número especial de la revista Arrels publicat coincidint amb l’exposició 'Dues pedres. Paisatges persistents' dedicada al mateix tema. La pedra seca forma part del llegat arquitectònic rural de la conca mediterrània i, d’una manera singular, de Catalunya, per això tant l’exposició com el número especial d’Arrels analitzen les implicacions que té en el paisatge, en l’economia i en la biodiversitat del nostre país.