|
El 2006, Joan Nogué, aleshores director de l’Observatori, em va convidar a escriure un text com a [«Observador»] en el primer número de Paisatg-e. Com a funcionari del Consell d’Europa, vaig tenir el privilegi de coordinar la redacció del Conveni Europeu del Paisatge, incloses les negociacions intergovernamentals per a l’adopció i l’obertura per a la signatura que van tenir lloc a Florència el 20 d’octubre del 2000. El 2006 vaig dedicar temps i energia a desenvolupar una xarxa de cooperació que pogués facilitar l’aplicació del Conveni, tant en l’àmbit acadèmic com en col·laboració amb les autoritats locals i regionals.
Aquesta era la meva perspectiva en aquell moment. Avui, el 2024, gairebé vint anys després, ha estat el nou director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, qui m’ha convidat a escriure un text com a "Observador" a Paisatg-e, en qualitat de secretari del Conveni del Paisatge del Consell d’Europa, que és la denominació que ha adoptat el tractat a partir de l’1 de juliol del 2021.
Des del 2006, a més del nom del Conveni, han canviat moltes coses. És evident que els problemes mediambientals que afecten la vida al planeta s’han agreujat. Els nous reptes han pres forma i substància: entre ells, la gestió del canvi climàtic, la transició energètica, la recuperació de les economies locals després d’una pandèmia en una globalització que mostra tots els límits.
Crec que una cosa no ha canviat: la qualitat del paisatge representa encara i sempre un interès comú capaç de motivar una forta demanda social i la voluntat política necessària per desenvolupar una acció pública innovadora i inclusiva per a la bona governança del territori i la protecció del medi ambient —a escala local, regional, nacional i internacional— pel bé de la nostra qualitat de vida.
En aquest sentit, el compromís dels estats amb la qualitat del paisatge, estès a tot el territori nacional, tal com estableix el Conveni, representa una contribució als grans reptes als quals ens enfrontem. En aquest camí, el Conveni, amb el seu marc normatiu detallat, és una guia i una eina sempre vigents.
Per fer front als canvis d’època als quals assistim, després d’un període de suspensió arran de la jubilació de l’anterior secretària del Conveni, els estats parts podran ara reprendre i reforçar la seva cooperació en el si del Consell d’Europa. Això permetrà al Conveni assolir tot el potencial en un moment crític per al nostre planeta.
En aquest canvi de ritme, els estats parts comptaran amb el suport —a més d’una Secretaria reforçada i renovada— de la decisió adoptada pels caps d’estat i de govern del Consell d’Europa de considerar el medi ambient una prioritat visible de l’Organització (vegeu la Declaració final de la Cimera de Reykjavík, apèndix V, 16 i 17 de maig del 2023).
En aquest context, el Conveni va ser reconegut explícitament com un dels instruments emblemàtics del Consell d’Europa, capaç de contribuir a reforçar el vincle entre els drets humans i el medi ambient, i contrarestar la triple crisi planetària de contaminació, canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat.
La Conferència dels estats parts del Conveni tindrà lloc a Estrasburg els dies 29 i 30 d’octubre del 2024. En aquesta ocasió, es convocarà els representants dels estats interessats per debatre el rellançament del Conveni i decidir el programa de treball per als pròxims anys.
Aquest debat tindrà lloc tenint en compte que el 20 d’octubre del 2025 el Conveni de Florència complirà un quart de segle: una oportunitat per fer balanç de més de vint anys d’aplicació i per debatre com el Conveni pot continuar sent un instrument privilegiat en la regulació pública de la relació entre el medi ambient i l’ésser humà.
|
