|
|
| |
| L'OBSERVADOR
|
| |
|
| |
|
Sílvia Calvó Armengol
Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Govern d'Andorra
|
La implicació del Govern d’Andorra en la conservació i millora del paisatge no és un aspecte nou al país. Ja a l’octubre del 2010 el Govern d’Andorra va signar el Conveni europeu del paisatge, i a finals del 2011 el Consell General va aprovar-ne la ratificació com un pas més en l’impuls d’una política nacional del paisatge. En aquest sentit, el 27 d’abril del 2011 el Govern va aprovar l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra (ENPA) per al període 2011-2020, seguint els principis i objectius del Conveni europeu del paisatge.[+]
|
| |
|
| |
| MOSAIC
|
| |
|
|
|
| Tres dies a Morille per reflexionar sobre les ruïnes i els descampats |
|
El Seminari Internacional Ruinas y Descampados es va centrar en el pensament al voltant dels paisatges oblidats i destruïts pel capitalisme. Així, del 27 al 29 de setembre, el CEVMO de Morille va ser un espai de trobada perquè investigadors de diferents àmbits pensessin en conjunt al voltant de la idea de ruïna, marge, destrucció i recuperació. Les taules de conferències van donar lloc a interessants reflexions sobre aquests conceptes, que es veuran reflectides en un llibre. Es van acompanyar d’un cicle de curtmetratges lligat als temes de cadascuna de les jornades. Com a tancament, les visites al Cementiri d'Art de Morille i a les antigues mines de wolframi van oferir un espai distès de reflexió i gaudi. La trobada va ser organitzada en el marc del Projecte de recerca nacional "Paisatges i arquitectures de l'error. Contra-història del paisatge a l'Europa Llatina (1945-2020)", amb la col·laboració de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, l'Ajuntament de Morille, la Diputació de Salamanca i el Museu Mausoleu de Morille.
|
|
|
|
|
| El projecte Savingscapes celebra el darrer Learning Lab a Torroella de Montgrí |
|
Durant la setmana del 12 al 19 de setembre, estudiants de les Universitats de Girona, Finlàndia, Holanda i Itàlia, van reflexionar sobre les possibles solucions per a l’adaptació i resiliència del territori davant el canvi climàtic prenent com a territori pilot el paisatge del Baix Ter. Durant la setmana també es van realitzar diverses visites de camp, conferències i entrevistes als agents del paisatge. Aquesta reflexió també va tenir en compte les dades de percepció del paisatge obtingudes a partir d'una innovadora eina de ciència ciutadana desenvolupada pel mateix projecte i que serà un dels seus principals resultats. La setmana va concloure amb la jornada oberta al públic “Adaptació territorial col·laborativa al canvi climàtic: el cas del Baix Ter”, celebrada el 19 de setembre a la Universitat de Girona, on es van presentar i debatre els resultats entre els estudiants i experts en la matèria. En el marc del projecte Erasmus+ Savingscapes, que finalitza aquest any, el Departament de Geografia de la Universitat de Girona va organitzar el Learning Lab amb el suport de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona i de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
| A punt el Tercer Simposi Lali ' Sentir y pensar el paisaje. Paisajes de proximidad' |
|
L'Observatori del Paisatge participa i col·labora al comitè científic del Tercer Simposi LALI "Sentir y Pensar el Paisaje", organitzat per la Iniciativa Llatinoamericana del Paisatge i que estarà dedicat als paisatges de proximitat. Se celebrarà a Manantiales (Uruguai) de manera presencial del 10 al 13 de novembre de 2022 i ja compta amb més de 200 inscrits. Avui ens arrelem i valorem més que mai els paisatges de proximitat. L'emergència climàtica, la contingència sanitària, el greu declivi de la biodiversitat, la globalització galopant i la profunda crisi social revelen la necessitat de produir grans canvis en els sistemes productius, de consum i de govern; qüestions de rellevància per a la ciutadania. Prenen protagonisme els territoris on habitem i amb els quals més ens reconeixem. És necessari poder resignificar-ne els valors i reorientar-ne les formes d'aproximació i gestió. En aquest nou escenari, es posa atenció en els paisatges de proximitat, aquells que són resultat de mirades territorials properes, dels àmbits quotidians, de l'experiència diària de la població i que constitueixen un actiu de futur. Per a més informació, aquí.
|
|
|
|
|
| Girona acollirà el Seminari 'Paisatges i cossos virtuals en la cultura visual' |
|
El 25 de novembre se celebrarà a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el Seminari: Paisatges i cossos virtuals en la cultura visual on s'abordarà des de diferents perspectives i disciplines artístiques les poètiques i usos dels paisatges virtuals i la seva influència en l'imaginari cultural del segle XXI. Quines relacions sorgeixen amb l'espai a partir dels paisatges virtuals de la ficció cinematogràfica i televisiva? Quines són les categories estètiques que ens permeten pensar els paisatges virtuals que proliferen amb la tecnologia digital? Quin diàleg s'estableix entre els paisatges virtuals dels videojocs i les altres arts? Quin paper tindran els paisatges virtuals en l'emergència del metavers? Aquestes seran algunes de les qüestions que especialistes d'àmbit nacional i internacional articularan al llarg del Seminari, organitzat pel Grup de Recerca en Cinema dels Orígens (GROC) de la Universitat de Girona amb la col·laboració de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
| L'Agenda Rural de Catalunya inicia una nova etapa |
|
Durant l'any 2021 es va dur a terme el procés participatiu de l'Agenda Rural de Catalunya amb la participació de més de 1.200 persones i 350 entitats, on l'Observatori del Paisatge va ser convidat a formar part de la Comissió Motora que impulsa l'Agenda. Aquest procés va finalitzar amb un document d'Agenda Rural de Catalunya que va ser aprovat en Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 24 de maig. A partir d'aquí, el desplegament de l'Agenda està marcat pel seu Pla d'Acció, que defineix les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats, amb la corresponsabilitat dels diferents actors del territori. El passat 16 de setembre es va fer una nova reunió dels 35 membres de la Comissió Motora. La Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va explicar com està previst que es desenvolupin les actuacions de l'Agenda i va demanar a la Comissió Motora a partir d'ara la seva implicació en la fase d'implementació i seguiment.
|
|
|
|
|
| El festival Panoràmic programa 19 exposicions i més de 50 activitats culturals al voltant del concepte del 'quart paisatge' |
|
Panoràmic, festival de Cinema, Fotografia i més celebra la seva 6a edició del 20 d’octubre al 27 de novembre de forma simultània a Granollers i Barcelona. El festival, que pretén ser un punt de trobada entre la imatge fixa i la imatge en moviment, amb disciplines que van de la fotografia al cinema, el vídeo, la instal·lació i altres pràctiques visuals contemporànies, compta amb exposicions, projeccions, debats, tallers i conferències en diferents espais culturals de les dues ciutats. La temàtica de la nova edició del Panoràmic és “El quart paisatge”, en referència als paisatges artificials i entorns digitals, concepte que serà debatut, interrogat i reflexionat en totes les creacions artístiques presentades al festival.
|
|
|
|
|
| |
 |
| |
|
|
| Quart dia del Paisatge al Priorat |
|
El diumenge 30 d’octubre se celebrarà a la Cartoixa d’Escaladei el quart Dia del paisatge del Priorat, una jornada oberta a tothom i amb voluntat participativa, que té com a objectiu ser un espai de trobada, reflexió i debat anual sobre tot allò que, especialment des dels diferents fòrums sectorials, s’està fent a la comarca del Priorat al voltant de la gestió del seu paisatge cultural. Els actes programats per aquest any són: la posada en comú dels Fòrums Sectorials i la presentació dels llibres “Priorat, el gran allunyament” i “L’altre món rural”, amb taula de debat. Per finalitzar hi haurà un vermut al jardí, amb l’exposició Habitar.
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| PUBLICACIONS D'INTERÈS
|
| |
|
|
| Islas del abandono. La vida en los paisajes posthumanos |
|
Cla Flyn. Traducció de Lucía Barahona. Madrid: Capitán Swing, 2022. ISBN: 978-84-125539-5-6.
És un llibre sobre llocs abandonats: ciutats fantasma, zones d'exclusió, terres de ningú..., i el que passa quan es permet a la natura reclamar-ne el lloc. Un recorregut per aquests nous ecosistemes on el que l'autora troba cada vegada és una “illa” de nova vida: la naturalesa s'ha precipitat a omplir el buit.
|
|
|
|
|
| Actes du séminaire de coopération régionale transfrontalière. Vers un paysage de qualité pur quoi? Comment? |
|
Caroline Guittet; Laurence Le Dû-Blayo (eds.). Observatoire de l’Environnement de Bretagne, 2022. Disponible aquí.
La publicació és fruit del seminari homònim que tenia per objectiu contribuir a la reflexió sobre els mètodes i els marcs conceptuals per l'elaboració d'una enquesta, a nivell regional a Bretanya, sobre les representacions paisatgístiques dels habitants. El director de l'Observatori, Pere Sala i Martí, va assitir al seminari i ha col·laborat en la publicació.
|
|
|
|
|
|
| The future of the European Landscape |
|
Número especial de Landschap. Journal of landscape research. Vol. 39, núm. 2 (2022). Disponible aquí.
Número especial de la revista Landschap dedicat al futur del paisatge europeu en el marc del Conveni europeu del paisatge, després del simposi sobre aquest tema celebrat el setembre de 2021. Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge, ha col·laborat en aquest número amb un article sobre sensibilització ciutadana en paisatge.
|
|
|
|
|
| Transition énergétique: vers des paysages désirables |
|
Bertrand Folléa (dir.). Versailles-Marseille: Chaire Paysage et énergie de l’Ecole nationale supérieure du paysage. Disponible aquí.
La publicació recull 16 estudis de casos que han permès identificar “deu accions per al territori” que conformen un autèntic full de ruta metodològic per als actors de la transició energètic: es tracta, entre altres, “d'organitzar una governança sòlida”, "adaptar les escales de la planificació a les operacions", però també "mobilitzar la ciutadania" i "desenvolupar la creativitat" per evitar l'estandardització de dispositius que banalitzarien els nostres nous paisatges energètics.
|
|
|
|
|
|
| Criteris ambientals en els projectes de Plantes Solars Fotovoltaiques |
|
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; EGAM Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental, 2022. Disponible aquí.
La Generalitat de Catalunya ha desenvolupat una guia enfocada a promotors de plantes solars fotovoltaiques i enginyeries on s'estableixen criteris perquè els impactes sobre els diferents aspectes ambientals es redueixin tant en la seva construcció com durant el període d'activitat. La guia incorpora un apartat dedicat a criteris paisatgístics perquè aquests projectes s'hi insereixin correctament i millorin el seu entorn immediat.
|
|
|
|
|
| Paisajes culturales agrarios en Castilla-La Mancha |
|
María del Carmen Cañizares Ruiz; Ángel Raúl Pulpón (coords.). Cizur Menor: Editorial Aranzadi, 2022. ISBN: 978-84-1124-453-4.
El llibre descriu i dona a conèixer els paisatges culturals agraris de Castella - la Manxa, tracta fonamentalment els paisatges quan es relacionen amb els cultius de la trilogia mediterrània, és a dir els paisatges del cereal, els vinculats a la vinya, i els de l'oliverar, precisant no només les característiques de l’activitat econòmica sinó dels recursos patrimonials que l’activitat ha deixat com a llegat.
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
| Nota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscriure-us-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí. |
|
|
|
|
|
|
|
