|
|
| |
| L'OBSERVADOR
|
| |
|
| |
|
Valerià Paül
Professor de Geografia de la Universidade de Santiago de Compostela
|
Com és sabut, Tuan(1) va proposar d’anomenar topofília i topofòbia als pols extrems de la relació afectiva i emocional que establim amb l’entorn. He de confessar que he sentit topofòbies profundes a Betlem i Ciudad Juárez. Al primer cas, en un dels tants murs que, dins de Cisjordània, Israel ha establert il·legalment per encapsular diverses ciutats palestines i impedir la mobilitat de les persones que hi viuen; creuar-lo esdevé un horror, fins i tot per als badocs. [+]
|
| |
|
| |
| MOSAIC
|
| |
|
|
|
| Publicat el catàleg de paisatge de l'Alt Pirineu i Aran |
|
Aquest és el setè catàleg de paisatge que publica l’Observatori i amb aquesta publicació completem tot el territori català. La publicació ha estat possible gràcies a la implicació del Departament de la Vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori, la Diputació de Lleida i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que n’han patrocinat l’edició. El llibre actualitza el catàleg de paisatge aprovat fa vuit anys i constitueix una obra completíssima sobre la diversitat de paisatges, els seus valors, les seves dinàmiques i també els seus reptes de futur. [+]
|
|
|
|
|
| El mapa del Grand Tour de Catalunya inclou 33 carreteres d'interès paisatgístic definides per l'Observatori |
|
El mapa del Grand Tour, creat per l'Agència Catalana de Turisme, inclou 33 carreteres d’interès paisatgístic definides per l’Observatori. Els traçats originals d’antigues carreteres, relegades a vegades a vies secundàries, permeten un tipus de viatge més pausat, gaudint del paisatge i dels valors paisatgístics. Les carreteres paisatgístiques catalanes esdevenen un complement idoni al projecte del road trip gràcies al poc trànsit; són transitables en vehicle motoritzat o amb bicicleta i mostren la gran riquesa i diversitat dels paisatges de Catalunya.[+]
|
|
|
|
|
|
| UNISCAPE llança el Manifest sobre el futur del paisatge europeu |
|
Amb motiu del 20è Aniversari de la Convenció de Florència, durant la Conferència “Cultivant la Continuïtat del Paisatge Europeu” (16-17 d'octubre del 2020), la xarxa europea d'universitats UNISCAPE va iniciar el procés d’elaboració el Manifest sobre el futur del Paisatge Europeu, que finalment es va llançar el novembre del 2021. El Manifest comença afirmant que “els objectius de la Convenció de Florència són més vàlids que mai”, i es dirigeix a tota la societat europea, amb especial èmfasi als organismes governamentals de nivell internacional, nacional, regional i local, compromesos amb una evolució futura responsable d'Europa i de la comunitat europea. Té tres àrees prioritàries: fer d'Europa un lloc per a tothom; El paisatge com a mediador: abordar els desafiaments socials i ambientals; Coneixement del paisatge: millors decisions, millors resultats i acaba amb la secció “Aplicant la Convenció de Florència”.
|
|
|
|
|
| El Festival Terra, Teca, Traca planteja un ric diàleg sobre la ruralitat entre els mons artístic, científic i pagès |
|
El projecte Terra, Teca, Traca planteja, a través de set residències artístiques desenvolupades en diverses zones rurals de Catalunya, una reflexió amb la ciutadania sobre el present i futur del món rural i els sistemes agroalimentaris davant dels canvis globals i sobre la defensa de la agroecologia i la sobirania alimentària, i ho fa a través d’una interacció entre pagesos, ramaders, pescadors, artistes i científics. Amb motiu de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible que ha exercit Barcelona l’any 2021, la presentació del projecte va fer-se el dia 21 de novembre al CCCB, i durant una setmana es va presentar en set indrets més de la ciutat. El Festival incloïa exposicions visuals, musicals, literàries i de dansa, xerrades i debats. El projecte està coordinat per la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya i la revista Sobirania Alimentària.
|
|
|
|
|
|
| Pirineu, pagesia i paisatge davant el futur |
|
Com serà el paisatge del Pirineu del futur? El passat 28 d’octubre va presentar-se a Tremp el documental “Pirineu, pagesia i paisatge davant el futur”, promogut per Gratitud Pallars, que dona veu a pagesos i pageses del Pirineu per explicar com veuen el futur del sector i del territori, i on parlen de la seva realitat, d’idees, d’opinions i de somnis, en un context global d’incertesa on la producció d’aliments i la sobirania alimentària seran determinants. Els promotors del vídeo expliquen que “el paisatge del Pirineu no seria el mateix sense els pagesos i pageses que durant segles l’han anat modelant fins al que coneixem actualment. Un paisatge i un patrimoni que formen part de la identitat pirinenca i que resulten essencials per un turisme sostenible”. Gratitud Pallars és un projecte impulsat pel Consorci Leader Pirineu Occidental i l’Associació Marques de Pastor, i pretén contribuir a la millora i la recuperació de la natura, el paisatge i el patrimoni de l’entorn més pròxim.
|
|
|
|
|
| Debat sobre presó i paisatge a l'exposició Cel·la nòmada |
|
El passat 10 de desembre es va organitzar un debat sobre presó i paisatge en el marc de l'exposició “Cel·la nòmada”, de l'arquitecte i fotògraf Adrià Goula, a la galeria H20 de Barcelona, on també hi van participar els arquitectes Carles Llop i Jon Tugores i el director de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala. L'accés a la cel·la on havia estat pres l'avi d'Adrià Goula és el punt de partida per investigar les memòries acumulades en aquest lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades a la cel·la, l'autor s'endinsa en les relacions que sorgeixen entre allò construït i allò viscut, entre els elements físics que ens envolten i els records que aquests generen. Una exposició que convida a reflexionar sobre l'espai cel·la i la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.) juntament amb unes instal·lacions al paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte a aquest passat.
|
|
|
|
|
|
| Reflexió sobre 'Paisatge' al projecte Vers d'Arquitecturia |
|
El projecte Vers d’Arquitecturia, que consisteix en una sèrie de converses per reflexionar sobre temes de radical contemporaneïtat de l’escena creativa, inclou ara en format publicació el cinquè capítol del projecte, dedicat al paisatge. En aquest capítol parlen de paisatge Oriol Villar, Nandu Jubany, Olga Felip, Bibiana Ballbè i Pere Sala, director de l’Observatori. Podeu trobar tot el material relacionat amb aquest projecte, aquí.
|
|
|
|
|
| Entrevista de la UOC al director de l'Observatori del Paisatge |
|
Entrevista que ha realitzat la Universitat Oberta de Catalunya al director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, sobre les funcions d'aquest organisme, el significat de la noció de paisatge i les unitats de paisatge de Catalunya i els catàlegs. Aquesta entrevista és un recurs pedagògic per saber què és l’Observatori i apropar-se a les seves funcions. [+]
|
|
|
|
|
|
| L'Associació Espanyola de Paisatgistes convida l'Observatori a debatre sobre la formació i la pràctica professional en el S. XXI |
|
L’Associació Espanyola de Paisatgistes, juntament amb IFLA Europe va organitzar a Granada del 20 al 22 d’octubre de 2021 el primer congrés internacional, titulat ‘Paisaje aquí y ahora’, amb l’objectiu de convertir-se en un fòrum de trobada, comunicació i debat per a col·laborar en la recerca col·lectiva de respostes als reptes que afecten els paisatges i a les persones que l’habiten i explorar els sistemes i processos metodològics i instrumentals que aporta el paisatgisme com a resposta a la crisi ambiental que afecta el planeta. Durant la clausura del congrés, José Tito, el president del Comitè Científic, va presentar les conclusions del congrés i va llegir el Manifest de Granada, que acorda la defensa dels professionals del paisatge.[+]
|
|
|
|
|
| El III Seminari Societat Civil i Paisatge analitza les dues dècades del Conveni europeu a Espanya |
|
Durant els dies 1 i 2 de desembre el seminari va reunir a València nombrosos tècnics, responsables de paisatge i especialistes de diferents universitats per conèixer i compartir com s'han anat materialitzant a les diferents regions d'Espanya els principis i valors del Conveni europeu del paisatge, els èxits, les debilitats i sobretot els reptes de futur ara que al 2021 s’han complert 21 anys d’aquesta convenció. L’Observatori del paisatge va participar en una taula rodona amb representants de les diferents comunitats autònomes. El seminari va ser organitzat pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València i la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. [+]
|
|
|
|
|
|
| Impuls de la custòdia del territori a Palma de Mallorca |
|
El Parc agrari a la zona nord de Palma pretén cercar la conciliació d'aquest espai i els seus valors paisatgístics, sotmesos a fortes pressions urbanes, i introduir un nou progrés mitjançant la innovació en el sector agrari. L'associació ciutadana Palma XXI vol contribuir al desenvolupament del Parc agrari de Palma Nord mitjançant acords de custòdia del territori amb la participació de veïns, pagesos i del conjunt de la ciutadania. Des de Palma XXI defensen que la figura de Parc agrari és una eina important i que cal impulsar per la seva extensió agrícola (com a rebost), ambiental (com a adaptació als efectes del canvi climàtic) i identitària (per la seva rellevància paisatgística, històrica i cultural).
|
|
|
|
|
| Mapa viu dels pobles abandonats |
|
Las dades demogràfiques evidencien un abandonament progressiu de molts paisatges de Catalunya, el País Valencià i les Illes, eminentment rurals. Els diversos intents privats i públics dels darrers anys per intentar recuperar aquests espais no sempre han donat els fruits esperats. El projecte "Pobles abandonats" neix amb l'objectiu de tenir una perspectiva històrica àmplia i acurada d'aquest fenomen, i presentar propostes de futur que serveixin per revertir els processos de despoblament o desequilibri territorial vigents. El projecte està impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, i s'hi han sumat altres institucions.
|
|
|
|
|
| |
| PAISATGE DIGITAL |
| |
|
|
| Arxiu Perejaume |
|
De les més de quatre dècades de producció artística de Perejaume se n’ha dut el registre en un arxiu analògic. La plataforma digital Arxiu Perejaume és un projecte que es comença a gestar l’any 2016 de resultes de la necessitat de digitalitzar-ne el contingut. Una vegada endegat aquest procés, va sorgir la idea de transformar el que fins ara ha estat una eina d’ús privat i de caràcter funcional en una plataforma en línia d’estudi, divulgació i generació de coneixement. Un cop finalitzat, s’hi podran consultar els cent-vuitanta treballs més significatius de Perejaume.
|
|
|
|
|
|
| Série Memórias do Futuro |
|
Memórias do Futuro és un projecte de Paisagens Híbridas que neix de l’interès per posar en valor la producción artística contemporània d’artistes vinculats a diferents camps d’activitat. El propòsit d’aquest moviment és construir diàlegs plurals entre Art, Cultura, Societat i Patrimoni.
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| PUBLICACIONS D'INTERÈS
|
| |
|
|
| Els marges dels mapes: una geografia desplaçada |
|
Àlex Matas Pons. València: Tres i Quatre, 2021. ISBN: 978-84-17469-34-4.
Aquest llibre, Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2020, s’acosta a la frontera a través de l’anàlisi de de les obres de diversos escriptors, i ressegueix un itinerari geogràfic que abasta des de la Franja fins al Besòs passant pels Pirineus. És en aquesta geografia desplaçada on es fa possible la comprensió de l’entramat del temps en l’espai i on es pot apreciar com la història, arxivada allà on semblaria haver-se esborrat, hi queda sempre ben present.
|
|
|
|
|
| La Convenzione Europea del Paesaggio vent'anni dopo (2000-2020). Ricezione, criticità, prospettive |
|
Martina Frank; Myriam Pilutti Namer (eds.). Venecia: Edizioni Ca' Foscari, 2021. ISBN: 978-88-6969-563-6. Disponible aquí.
Adoptant un enfocament interdisciplinari i comparatiu, aquest volum recull els resultats del pensament crític sobre l'impacte i els efectes de la Convenció Europea del Paisatge en els àmbits social, ambiental, jurídic, arquitectònic, arqueològic i de gestió, i presenta una àmplia selecció d'assajos teòrics i de recerca, comentaris crítics i casos pràctics. Entre els col·laboradors del llibre hi ha el director de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala i Martí.
|
|
|
|
|
|
| Paysages et énergies: Une mise en perspective historique |
|
Sylvain Allemand. París: Hermann; École nationale supérieure de paysage, 2021. ISBN: 979-1-0370-0378-2.
El llibre proposa recórrer la història de les relacions entre energia i paisatge a partir d'una multitud de visions: historiadors, geògrafs, filòsofs, sociòlegs... Aquestes perspectives revelen fins a quin punt la transició energètica del segle XXI obre un nou capítol en aquesta història fascinant amb un repte formidable: reinventar un paisatge energètic desitjable per reduir millor el nostre consum i produir de manera saludable.
|
|
|
|
|
| La enseñanza e investigación del paisaje en Sudamérica |
|
Lucas Períes, Gloria Aponte García, Alessandro Filla Rosaleni (eds.). Córdoba: Universidad Católica de Córdoba, 2021. ISBN: 978-987-48328-0-1. Llibre digital disponible aquí.
Recull dels resums de les ponències presentades a la III Trobada d’ensenyament i investigació del paisatge: art i ciència del paisatge a Sud-Amèrica. El llibre inclou múltiples mirades interdisciplinars alhora de tractar el paisatge i l’accés als vídeos on s’exposen els treballs
|
|
|
|
|
|
| Le droit au paysage |
|
Nicolas Gascoin (dir.). Blois: INSA; Éditions de la Villete, 2021. ISBN: 978-2-37556-036-5.
La publicació s’allunya de centrar el debat en l'estètica o l'oci, la hipòtesi del dret al paisatge apunta a la nostra pertinença a llocs singulars i inestables. Davant dels desastres contemporanis, les lluites per estendre l'àmbit jurídic augmenten. Cal revisar conjuntament l'organització col·lectiva dels paisatges habitats i la socialització dels drets fonamentals. L'aposta és sistemàtica i transversal.
|
|
|
|
|
| Paisaje cultural |
|
Carmen Caro Jaurielguizo (coord.).Monogràfic de la revista Patrimonio Cultural de España, núm. 12. Disponible aquí.
Aquest monogràfic està dedicat a estudiar de manera global com ha canviat el paisatge d’Espanya els últims 25 anys. S’analitzen tots els canvis a través de les polítiques i els elements transformadors, però també altres qüestions relacionades amb l’evolució de la percepció del paisatge o el paper rellevant que tenen les noves tècniques documentals.
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
| |
| Nota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscriure-us-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí. |
|
|
|
|
|
|
|
