|
|
L'OBSERVADOR
|
|
|
|
Emilio Iranzo Director de la Càtedra Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València
|
L'any 2004, la Comunitat Valenciana va adherir-se al Conveni europeu del paisatge (CEP, Florència, 2000). Aquesta adhesió suposava un compromís de calat: incorporar els principis del CEP en el seu marc jurídic i administratiu. Un abans i un després en la manera de gestionar el nostre territori. [...]
|
|
|
|
MOSAIC
|
|
|
|
|
Nou curs Paisatge Urbà i perspectiva local. Valorització i intervenció en el paisatge en escales intermèdies' |
|
Les polítiques i eines de paisatge ofereixen una forma alternativa de mirar i gestionar els paisatges urbans en clau de millora de la qualitat urbana, el benestar de la ciutadania, i la promoció i dinamització local. Durant sis sessions entre maig i juny, aquest curs organitzat conjuntament amb la Diputació de Barcelona pretén explorar a través de casos, eines i metodologies, i des d’una perspectiva local, noves formes de gestió, ordenació i tractament dels paisatges urbans de la demarcació de Barcelona. Els destinataris són els tècnics i electes d’aquesta demarcació.[+]
|
|
|
|
|
Nou seminari 'Paisatges Creatius. L'art i la reinvenció dels llocs' |
|
Ens enfrontem a uns reptes globals i locals que ens obliguen a repensar els territoris on vivim. Gran diversitat de paisatges, tant urbans com rurals, necessiten noves maneres d'aproximar-s'hi, reclamen un canvi de mirada, i una reelaboració dels seus relats. En aquest context, sorgeixen diferents pràctiques artístiques que, a través de la creativitat, l'experimentació, la reflexió i l'acció, contribueixen a refer els vincles emocionals i afectius amb el territori, el transformen, estimulen l'autoestima pel lloc, o reactiven una acció comunitària a favor del paisatge. El seminari, coorganitzat entre l'Observatori del Paisatge i la Universitat Pompeu Fabra, es portarà a terme els dies 16 i 17 de juny i explorarà el potencial que té la creativitat per generar dinàmiques de transformació i revitalització del paisatge, d'ordenació dels territoris, de socialització i activació patrimonial i de desenvolupament local. Properament farem difusió del programa.
|
|
|
|
|
|
Presentació del document de resum i conclusions del seminari Paisatge/kW |
|
El dijous 22 d’abril a les 18h i via telemàtica es presenta el document resum del seminari del 2019, organitzat per l’associació Pirineus.watt, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i l’Observatori del Paisatge. L’acte inclou una xerrada del geògraf i fotògraf Rafael López Monné sobre característiques, valors i potencialitats del paisatge hidroelèctric, a més d’un col·loqui i debat posterior. El document en digital el podeu consultar íntegrament aquí. [+]
|
|
|
|
|
Carreteres d'interès paisatgístic de les comarques tarragonines |
|
L’Observatori del Paisatge, juntament amb l’Àrea de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori, i l’Àrea d’Assistència al Territori - Carreteres de la Diputació de Tarragona, han estat col·laborant durant l’any 2020 per identificar 14 carreteres d’interès paisatgístic (a partir de la xarxa de carreteres de la Diputació de Tarragona). Els resultats s’inclouen en el document “Carreteres d'interès paisatgístic de les comarques tarragonines. Les carreteres de la Diputació de Tarragona com un actiu generador d’experiències de lleure, creador de valor patrimonial i al servei de la cultura i el desenvolupament local”.
|
|
|
|
|
|
Els comuns andorrans protagonistes de nou en la construcció de l'Estratègia Nacional del Paisatge d'Andorra |
|
L’Observatori del Paisatge està assessorant al Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del govern d’Andorra en l’actualització de l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra (ENPA). La col·laboració es traduirà en l’elaboració del mapa de l’ENPA, que inclou objectius de qualitat paisatgística i la definició de les accions de gestió i planificació del paisatge per assolir-los. Durant el 2020 es va desenvolupar bona part del procés participatiu que ha implicat al govern d’Andorra, als set comuns, a les entitats andorranes i a la ciutadania en general. Aquesta primavera els comuns tornen a ser els protagonistes en el procés de construcció de l’Estratègia, amb un exercici de compleció del mapa que també persegueix la seva corresponsabilitat i el seu compromís en l'ENPA.
|
|
|
|
|
L'Observatori del Paisatge de la regió sueca de Västra Götaland |
|
Suècia té el seu primer observatori del paisatge. La regió Västra Götaland és la responsable del funcionament de l'Observatori del Paisatge Västra Götaland, un projecte pilot amb moltes esperances que tingui continuïtat després de les tasques que ha portat a terme en els primers dos anys i mig. Es tracta d'una col·laboració entre la regió Västra Götaland, la junta administrativa del comtat, la Universitat de Göteborg i el municipi de Mariestad. L'Observatori de Västra Götaland destaca per la seva tasca amb les comunitats locals de la regió en el coneixement i la gestió del seu patrimoni paisatgístic i pels seus enfocaments paisatgístics en els projectes europeus.
|
|
|
|
|
|
Declaració de Lausana 'Integració del paisatge en les polítiques sectorials' |
|
La Declaració de Lausana “Integració del paisatge en les polítiques sectorials”, promoguda pel Consell d’Europa, es va adoptar simbòlicament el 20 d’octubre de 2020, data de la celebració del 20è aniversari del Conveni europeu del paisatge (CEP) i del 4t Dia Internacional del Paisatge del Consell d’Europa. Segons la Declaració, s’insta a les parts del Conveni europeu del paisatge i a altres estats que integrin sistemàticament la dimensió paisatgística en polítiques que puguin tenir un impacte directe o indirecte sobre la qualitat del paisatge, d’acord amb les disposicions del CEP; a assegurar que les polítiques d’urbanisme territorial i urbanístic, les polítiques d’infraestructures, gestió de l’aigua, energia, economia i ocupació, així com les polítiques ambientals, agrícoles, socials, sanitàries, culturals i turístiques, tinguin en compte els valors i les funcions de la paisatge; i a considerar que la integració afecta tant els òrgans administratius i els departaments del mateix nivell (integració horitzontal) com els pertanyents a diferents nivells (integració vertical).
|
|
|
|
|
L'Observatori, invitat al Global Festival 'The Nature of Cities' |
|
El festival virtual mundial The Nature of Cities (TNOC) va tenir lloc del 22 al 26 de febrer de 2021 i va atreure 2200 participants de 72 països. El festival TNOC va cobrir 5 dies programant 18 sessions plenàries i 180 sessions inicials i sortides de camp a totes les zones horàries regionals. L’objectiu era connectar el lloc i les idees locals a escala mundial per reunir moltes veus per imaginar les nostres ciutats de cara al futur. El director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya va ser convidat a participar en una sessió plenària per debatre sobre paisatge i democràcia. També va ser convidat a contribuir en una sessió inicial sobre la futura convenció llatinoamericana del paisatge basada en l'experiència europea.
|
|
|
|
|
|
Primer Catàleg de paisatge de Xile |
|
L'entitat xilena Corporació Patrimoni i Paisatge ha presentat aquest mes d'abril el primer Catàleg de paisatge de Xile, que és alhora una de les primeres experiències de catàlegs de paisatge a Llatinoamèrica. Està promogut per la iniciativa publicoprivada Ruta Lagos y Volcanes. Conceben aquest primer Catàleg com una referència per avançar en l'estudi i el desenvolupament del concepte de paisatge a Xile, que contempli la seva naturalesa integral (natural, cultural i perceptiu), assumit tant per la ciutadania com per les administracions i els sectors privats, i pensat sobretot com una nova i innovadora eina de gestió i planificació territorial de el sud de Xile que contribueixi als nous reptes del desenvolupament regional i local. L'Observatori del Paisatge va ser convidat a l'acte de presentació pública del nou Catàleg per explicar les aplicacions que té aquest instrument.
|
|
|
|
|
L'exposició Tota pedra fa paret', a Olot |
|
La mostra, inaugurada el passat 20 de març es pot visitar a la Sala 15 del Museu Comarcal de la Garrotxa, a l’edifici Hospici d’Olot fins al 2 de maig de 2021. Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2019 van produir aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques de pedra seca presents al nostre país. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en la varietat de tipologies constructives, en la diversitat de paisatges que generen aquests elements i en el ric teixit associatiu que vetlla per la seva preservació. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, que s’integra perfectament en el paisatge i és sostenible des de tots els punts de vista. [+]
|
|
|
|
|
|
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser constitueix el seu comitè científic |
|
El 24 de febrer es va celebrar telemàticament la primera reunió del comitè científic del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser amb la presència de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, que forma part d'aquest òrgan juntament amb diverses universitats (UdG, UAB, UB i UVic), el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Institució Catalana d’Història Natural, i dues institucions franceses que gestionen l'espai limítrof amb el Parc Natural, el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i la Federació de Reserves Naturals Catalanes. El comitè científic és un òrgan assessor del parc natural i té la missió d’assessorar la resta d’òrgans i, en especial, l’òrgan gestor, en els àmbits de la recerca, la planificació i l’avaluació dels valors patrimonials de l’espai amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de la recerca científica que es faci al parc, així com proposar estudis, buscar sinergies i valorar plans i programes que es puguin implementar al parc natural.
|
|
|
|
|
Nova fotògrafa a la capçalera del web i a la galeria d'imatges de l'Observatori |
|
Eva Marín és la nova fotògrafa que il·lustra la portada del web de l'Observatori del Paisatge. D’aquesta manera formarà part també de la galeria d'imatges de l'Observatori. Les fotografies de l’artista posen l’accent en els aspectes que no estan visibles en la representació territorial tradicional. Nascuda al bell mig del Maresme, una de les zones de la perifèria barcelonina de més salvatge transformació urbanística soferta durant la segona meitat del segle passat, proposa una immersió territorial al que anomena “la geografia invisible de la perifèria”.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El foment del consum del producte local a la Conca de Barberà, clau per a la gestió del paisatge |
|
La Conca de Barberà vol conscienciar sobre la importància del consum dels productes locals i visibilitzar els pagesos i artesans que els produeixen. Durant els mesos de pandèmia s’ha evidenciat, encara més, que la pagesia és un actor imprescindible que proporciona productes agrícoles locals de qualitat i, al mateix temps, té una incidència clara en la gestió del paisatge. Amb aquest objectiu el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i L’Aresta Cooperativa Agroecològica van elaborar fa uns mesos el Catàleg de la pagesia i artesania alimentària de la Conca de Barberà i es va celebrar el taller Creem xarxa entre productors/es i restauradors/es de la Conca de Barberà per donar a conèixer els productes locals en el sector turístic. Les iniciatives s’emmarquen en les accions impulsades en la implantació de la Carta del paisatge de la Conca de Barberà.
|
|
|
|
Jornada de la Coordinadora Garrigues sobre energia eòlica i cartes de paisatge |
|
El passat 16 de març, la Coordinadora Garrigues per una eòlica i solar sostenibles va organitzar la xerrada: “La Carta de paisatge. Eina supramunicipal per ordenar les renovables” que va comptar amb la participació de l’Observatori del Paisatge i les experiències de les cartes de paisatge del Priorat, del Garraf i de la Conca de Barberà. Una carta de paisatge és una eina voluntària que implica un debat i concertació entre els agents d’un territori sobre el model de paisatge que es vol. La creació i definició d’un model territorial és molt útil en un moment, com l’actual, en que hi ha interès a ubicar projectes en el territori amb un elevat impacte paisatgístic, com ara les instal·lacions d’energies renovables.
|
|
|
|
|
PAISATGE DIGITAL |
|
|
|
Projecte Simbiosi |
|
L'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa amb la implicació de l'Hospital d'Olot desenvolupa aquest projecte per donar a conèixer l'ús terapèutic dels boscos madurs.
|
|
|
|
|
|
|
|
PUBLICACIONS D'INTERÈS
|
|
|
|
Seguint els passos d'El Turista |
|
Bernat Lladó. Caldes de Montbui: La Bibliogràfica, 2020. ISBN: 978-84-09-25083-7.
Una "guia de viatge" pel pensament social de la segona part del segle XX, en el qual entendrem la construcció cultural de l'autenticitat que tots busquem. L’autor parteix de l’obra El Turista. Una nueva teoría de la clase ociosa de Dean MacCannell, un clàssic de l’antropologia social.
|
|
|
|
|
Landscape education activities for primary schools. Educational booklet |
|
Strasbourg: Council of Europe 2021. ISBN 978-92-871-8666-9. Disponible aquí.
El Grup de Treball sobre Paisatge i Educació del Consell d’Europa ha redactat aquest recull d’activitats, per l’educació formal i no formal, amb l’objectiu que els alumnes s’interessin per les múltiples dimensions del paisatge per convertir-se en actors i protagonistes d’aquest.
|
|
|
|
|
|
Cultural and spiritual significance of nature |
|
Bas Verschuuren, Josep Maria Mallarach, Edwin Bernbaum, [et.al.]. Gland: IUCN, 2021. Disponible aquí.
Aquestes directrius ofereixen un enfocament perquè els valors culturals i espirituals de la natura tinguin un paper destacat en la governança i gestió de les àrees protegides. Les directrius responen a una necessitat creixent de protegir i conservar de manera més inclusiva, eficaç i social.
|
|
|
|
|
Paisatges contemporanis del Baix Llobregat. Innovació i creativitat per a un territori en transició |
|
Massimo Angrilli, Carma Casulà, Xavier Florensa i Francesc Muñoz (coord.). Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2020.
El llibre recull l’anàlisi i les propostes de futur de cinc paisatges del Baix Llobregat, realitzades per professionals de diverses especialitats i universitats d’arreu del món que cursaven el màster en Gestió i intervenció en el paisatge i el patrimoni de la UAB-MUHBA. Aquest treball es va realitzar en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat celebrat l’any 2016. En la presentació del llibre hi va intervenir el director de l'Observatori del Paisatge, Pere Sala.
|
|
|
|
|
|
Guia para interpretar el paisaje cafetero |
|
Sebastián Ramírez; Carolina Saldarriaga. Risaralda: Servicio Nacional de Aprendizaje, Centro de Atención Sector Agropecuario, 2020. ISBN: 978-958-15-0578-4. Disponible aquí.
Recull dels principals elements que conformen el paisatge cultural cafeter de Colombia amb indicacions pràctiques i il·lustrades per comprendre’l i conèixer i identificar els valors estètics, culturals i naturals d’aquest lloc que és patrimoni de la humanitat.
|
|
|
|
|
Arquitecturas del turismo informal. El habitar lúdico en la naturaleza |
|
Xavier Martín Tost, Anna Martínez Duran. Madrid: Ediciones Asimétricas, 2020. ISBN: 978-84-17905-39-2.
El llibre planteja una reflexió a l’entorn del càmping, com a forma d’habitar la natura més primigènia de la humitat: la itinerància, i ho fa a través de tres eixos que són el paisatge, l’arquitectura i el turisme.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Nota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscriure-us-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí. |
|
|
|
|
|
|