|
La cultura del paisatge al nostre país ha tingut un progressiu procés de maduració, que ha estat recolzat per uns consensos socials cada cop més amplis envers la cerca de qualitat de l’entorn. A les actuacions sobre el territori cada cop més se’ls demana tenir cura pels valors de lloc, i fins i tot se’ls requereix una major capacitat per a donar qualitat o millorar les característiques d’aquell indret on s’intervé. Això no seria segurament així si no hi hagués hagut la reflexió, l’estudi, la difusió del coneixement, el diàleg i el debat a l’entorn del paisatge que s’ha anat efectuant durant aquests anys a Catalunya, i de la qual l’Observatori del Paisatge n’ha estat referent.
La incorporació de la variable paisatgística, no sols com a element de contemplació, sinó de forma proactiva, ha tingut en l’administració un agent determinant: començant per aquell primer impuls que es va produir amb l’aprovació de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, gestió i ordenació del paisatge, i la posada en marxa aquell mateix any de l’Observatori del Paisatge. Amb el temps aquesta iniciativa pública ha anat desenvolupant diversos instruments normatius, ha elaborat guies, pautes o ha establert criteris, que tenen com a centre la matèria paisatgística. Eines extremament útils, per a entre altres coses, implementar polítiques de protecció, gestió i ordenació del paisatge en el planejament territorial, urbanístic i sectorial, per a vetllar per la integració de nous usos o construccions en el sòl, i per a fomentar una forma de governança del paisatge basada en la participació i la concertació.
Un dels fets destacables que aquests instruments han fet emergir, és la gran diversitat de paisatges de Catalunya i l’elevada riquesa que aquests tenen. El mapa de les 134 unitats de paisatge del país, l’assoliment del qual ha estat una fita, en aquest sentit ajuda a veure aquesta diversitat, i esdevé una bona base tant per a desenvolupar polítiques de paisatge a escala local, com per a fer de referència per a les polítiques urbanístiques, turístiques i culturals.
Ara estem incorporant el paisatge com a un vector clau en un nou projecte legislatiu, l’Avantprojecte de llei de territori. Un territori d’estructura coherent, on el paisatge és un element continu que no entén de límits administratius, ha de ser la base per a desenvolupar estratègies territorials que coordinin les actuacions en el sòl. A més, l’avantprojecte de llei, integra el factor paisatge a tots els nivells i escales de planejament, i inclou el seu tractament en els àmbits dels espais oberts i del sòl urbà.
També, i és un repte, hem d’anar aconseguint que les polítiques de paisatge es facin més presents en el nostre entorn, que aquest bagatge que ja acumulem ajudi a dotar-nos d’una veritable qualitat territorial. El Pla director urbanístic de les vies blaves, actualment en elaboració, representa un exemple d’acció a nivell pràctic que aprofundeix en els vincles relacionals entre ciutadans i l’entorn.
En definitiva, continuem fent passos en aquest camí per a desenvolupar actuacions realment efectives de millora del paisatge del territori, l’augment del valor del qual reverteixi també en el benestar dels seus habitants.
|
