|
Em satisfà molt, com a alcalde d'Olot, haver estat convidat a ser l'"Observador" d'aquest número. Per dues raons: perquè l'edició coincideix amb el desè aniversari de la fundació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i perquè, des del seu naixement, aquest Observatori ha tingut la seva seu a la nostra ciutat (dirigit pel geògraf garrotxí Joan Nogué).
Olot i la seva comarca conformen un paisatge singular, en trobar-se en un tant per cent molt alt dins de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb tot el que això comporta. Però no tractaré aquesta qüestió, de sobres coneguda, sinó dues impressions que, com a ciutadà, em provoca el paisatge, associades a la identitat i a la memòria.
El paisatge forma part de la nostra identitat. Ens envolta i ens influeix només de néixer. I, encara que no ens n'adonem, conforma una determinada manera de ser. Fins al punt d'influir decisivament sobre un altre paisatge: el paisatge humà. L'un i l'altre, al meu parer, són indestriables. Un és el reflex de l'altre. I, més enllà de conformar la nostra identitat personal, el paisatge reforça una identitat col·lectiva, de pertinença. Som d'un lloc i ens hi reconeixem. Aquest sol fet reforça els nostres vincles i, des de l'estimació cap allò que ens sentim nostre, ho defensem i ens defensem.
El paisatge també és memòria. Fins al punt que les generacions passen, però el paisatge es manté. No sempre com hauria estat desitjable, per acció o per omissió del ser humà. Nombrosos testimonis gràfics ens mostren els canvis que ha sofert el paisatge al llarg del temps. A Olot, tenim el privilegi de trobar-lo també en les obres dels nostres nombrosos artistes-pintors o en els textos i versos d'insignes escriptors i poetes. Una reproducció subjectiva, feta amb llenguatges diversos, però prou eloqüent de com el paisatge ens influencia i és percebut en la seva reproducció plàstica o literària.
Hi ha un altre aspecte de la memòria que no puc passar per alt: és la memòria la que ens ha d'ajudar per permetre lliurar, a la generació que ens succeirà, el llegat paisatgístic amb el qual ens hem trobat. I no només havent-lo preservat, sinó havent-lo millorat.
Permeteu-me, des d'aquesta tribuna privilegiada, que desitgi una llarga vida a l'Observatori del Paisatge de Catalunya. N'estic convençut que d'aquest Observatori en depenen aspectes tan importants com la nostra identitat i la nostra memòria.
|
