|
La publicació de les comunicacions presentades en el seminari Reptes en la Cartografia del Paisatge: Dinàmiques Territorials i Valors Intangibles, organitzat per l'Observatori del Paisatge, posa damunt la taula la necessitat de replantejar el concepte i la funció del mapa tal com l'hem entès —si més no aquests darrers dos segles— en la nostra societat. Un imparable avenç tecnològic ha permès arribar a uns nivells de precisió mil·limètrica. I no parlem ja d'internet, que ens ofereix la possibilitat de crear, combinar i compartir un munt d'informació que contingui alguna mena de referència geogràfica.
Però, com podem representar en un mapa les sensacions percebudes en l'observació directa d'un paisatge? Fins a quin punt el mapa pot esdevenir transmissor d'aquestes sensacions, juntament amb altres informacions? El mapa és una eina on el creador codifica i l'usuari descodifica una informació. Quin llenguatge es pot utilitzar per a transmetre entre l'un i l'altre valors intangibles?
Les primeres experimentacions en aquest camp han vingut del món de l'art. La força del mapa com a imatge però també les possibilitats multimèdia que ofereix, com ara l'actualització constant de fenòmens per part d'usuaris anònims mitjançant l'ús de dispositius mòbils, han obert nous horitzons entre els artistes que a poc a poc han anat entrant en el món dels cartògrafs.
L'elaboració dels catàlegs que ha dut a terme l'Observatori del Paisatge també ha constituït una plataforma excel·lent de reflexió sobre el futur de la cartografia. El repte d'haver de fixar en un mapa tot el contingut d'un paisatge ha posat en evidència les mancances de l'eina transmissora. Ha estat, de fet, la pràctica la que ha empès cap a una reflexió teòrica de l'instrument utilitzat i cap a la recerca de noves possibilitats. I en el llibre esmentat es recullen les propostes, les mancances i les inquietuds d'un seguit d'observadors que no han pogut transmetre tots els valors a través del mapa convencional. Per això els diversos autors expressen la necessitat de buscar noves maneres de representació.
En aquesta cerca probablement també ens pot ajudar fer una mirada cap enrere. Els mapes antics, com ara les cartes nàutiques medievals, omplien els territoris de l'interior dels continents amb textos o dibuixos que feien referència a la mitologia o a les llegendes d'aquells llocs desconeguts. La barca de Jaume Ferrer navegant cap a les illes del Cap Verd, en un viatge del qual no retornà, apareix en un munt de mapes. O el dibuix en mapes d'Amèrica d'uns homes amb un peu molt gran, que feien servir de paraigua per a tapar-se del sol en territoris dels quals només se sabia que eren tòrrids. En aquests exemples veiem com la representació del territori cartografiat combina valors mesurables —els que després quedaran com a únics als mapes— amb altres informacions que posteriorment n'han estat excloses. Avui dia, però, les eines multimèdia ens han permès recuperar aquests continguts amb la inclusió de textos, fotografies o sons inserits en la cartografia digital. L'atles cibercartogràfic sobre el saber tradicional de l'ètnia dels inuit al nord del Canadà (Cybercartographic Atlas of Indigenous Perspectives and Knowledge), fet per la Universitat d'Ottawa, va en aquest sentit. Però encara queda molt camí per córrer.
Les aportacions fetes des de l'Observatori del Paisatge ens condueixen, molt encertadament, a repensar el mapa des del punt de vista teòric: què cal representar en un mapa del paisatge? Cal plantejar-nos fins a quin punt s'ha de cartografiar un paisatge. Quan un mapa representa un element determinat d'un paisatge, podria arribar a canviar el mateix paisatge? Estic pensant, per exemple, si la representació cartogràfica d'espais com els no-llocs definits per l'antropòleg francès Marc Augé poden acabar transformant-los en llocs. En definitiva, cal plantejar-nos en quina mesura la representació en un mapa transmet un paisatge o construeix un paisatge.
La reflexió al voltant de la cartografia i el paisatge és apassionant. Noves eines, noves relacions —com ara els projectes col·laboratius que trenquen la rígida estructura cartògraf-usuari encara vigent— i, sobretot, nous paradigmes ens han de permetre anar confegint la cartografia del segle XXI.
|
