|
"Al principi fou el Caos, i tot seguit fou Gea, de l'ampla sina, per sempre llar de tots els immortals que posseeixen el cim de l'Olimp nevat i el Tàrtar tenebrós, als abismes de la terra d'amples camins [...] Gea primer engendrà, a semblança d'ella, Urà estelat, perquè l'envoltés del tot [...] I després d'ells [els fills] vingué Cronos, el més jove, amb la seva ment tortuosa, el més terrible d'entre els fills, i albergà odi envers el vigorós progenitor" (Hesíode, Teogonia: 116-9; 126-7; 137-8)
En un paisatge encara privat d'Espai i de Temps, el Caos errant —el nom del qual ens fa pensar en el Ka de l'etern errar— es va aventurar entre els amples camins de la nit paleolítica. Se'n va anar a explorar i interpretar el món, a cercar-hi un ordre, fins a inventar primer la Mare Terra i després el Cel Estelat. L'era de Caos va donar pas a la primera generació de déus, la de Gea i Urà, en què finalment Caos va començar a orientar-se amb la geografia i, semblantment, amb l'astronomia. Però vet aquí que, de l'espai entre Terra i Cel, va néixer el Temps —Cronos—, que va posar fi al regne del seu pare, Urà. Cronos li va tallar els testicles amb la complicitat de Gea, la Deessa Mare, que va regnar juntament amb el seu fill fins que Zeus el va empresonar a l'Illa dels Benaurats i així va donar lloc a la tercera generació dels déus olímpics, que als lectors d'aquest article els deu ser més familiar.
D'un temps ençà no deixo de fer-me preguntes sobre Cronos. El Temps neix de la trobada entre Terra i Cel? En l'home errant neix primer el concepte d'Espai i després el de Temps? Quina relació té tot això amb les arts de la transformació de l'espai, amb l'arquitectura i el paisatge? Com eren els temples dedicats a Cronos? Caos errant va inventar l'Arquitectura com a Espai que empresona el Temps? Per què Cronos va ser empresonat?
Entre Terra i Cel hi ha Horitzó, que és on m'imagino que es va inventar Cronos. En aquella línia clara que divideix i uneix Gea i Urà, sobre la qual es mouen els núvols, els vents, les pluges, els estels, la Lluna amb períodes estranys i el Sol amb períodes clars. A l'era de Cronos —i ja hem entrat al Neolític—, amb els menhirs, es construeix el primer horitzó artificial, un espai que ja no és de fenòmens en moviment, sinó d'objectes situats. Estic convençut que els menhirs, els Verticals, van servir al Caos errant no només per a orientar-se i no perdre's per l'Horitzó d'amples camins, sinó també per a comprendre el Temps, interrogar-lo, conèixer-lo, mesurar-lo, venerar-lo. La construcció de menhirs més monumental, la gran alineació de Carnac, a la Bretanya, ha estat definida diverses vegades com un calendari de pedra. És un immens paisatge de menhirs arrenglerats, molt semblants a l'espai interior de la sala hipòstila del temple d'Amon, a Karnak, la primera arquitectura de pedra construïda a Egipte al II mil·lenni. I no és difícil d'imaginar, en aquests boscos de menhirs i columnes, les caminades rituals, les processons i potser les danses rítmiques amb què es feien càntics a Cronos. Potser els Carnacs o Karnaks —i subratllo aquí les consonants de CRoNos— eren els antics temples de Cronos, el de la ment tortuosa, creats per celebrar el misteri del temps que transcorre incessant, instruments del seu possible mesurament destinats a calcular les hores, els mesos, les estacions, i recular en els anys, per explicar la història pròpia. Espais de trobada per fugir de la idea del Temps humà finit. Potser és per això que aquests antics espais de l'anar es van transformar en presons de l'estar, arquitectures per empresonar Cronos, per no deixar-lo anar-se'n mai més.
D'un temps ençà, doncs, em pregunto on és Cronos. Quin sentit tindria avui fer un Karnak, un lloc dedicat al Temps? A quin Temps, al dels rellotges? Continuar cercant Cronos a l'Horitzó? Inventar arquitectures per fer càntics al pas del sol i dels núvols entre Terra i Cel? Crec que ja no és l'època d'empresonar Cronos amb l'arquitectura; ha arribat l'hora d'alliberar-lo dels antics Karnaks. Tornem enrere a cercar també el bon vell Caos, i que entre ells s'uneixin, el perdre's i el temps.
Els Nous Karnaks seran Espais per perdre Temps. Ho van entendre molt bé el bon vell Constant i els seus companys situacionistes: "Els nous poders tendeixen a un conjunt d'activitats humanes que se situa més enllà de la utilitat: els temps disponibles, els jocs superiors". Sostreure's al consumisme del temps, alliberar el Temps Lliure del mercat, experimentar Nous Jocs explorant i produint Espais Lliures, construir contratemps.
Diu Stalker: "Qui perd Temps guanya Espai".
Francesco Careri Investigador de la Facultat d'Arquitectura de Roma TRE i cofundador de Stalker i del Laboratorio di Arti Civiche (LAC)
|
