|
Ara fa un mes, a començaments de juny del 2012, la bona amiga Georgina Regàs, que ha tingut la valentia de tirar endavant el Museu de la Confitura i que també observa i admira els ocells, em va passar el testimoni de la presidència de Slow Food Empordà, amb el suport de l'Assemblea d'aquesta agrupació.
Fa temps que sabia de Slow Food, aquesta bona idea iniciada per Carlo Petrini a la petita ciutat de Bra, a Itàlia, el 1986. I des del primer dia em va atreure la manera d'organitzar-se i d'escampar llavor, i sobretot la defensa de les varietats autòctones de plantes i animals domesticats, és a dir, aquesta biodiversitat modulada pels humans, però magníficament adaptada a cada clima i a cada territori, i que a la vegada els diferents paisatges humanitzats han ajudat a modular.
L'amic Carles Ginès em va demanar fa un cert temps que presentés un seu llibre de receptes, i també vaig haver d'actuar amb els joves cuiners Jordi Jacas (El Molí de l'Escala), Lola Puig (El Fort d'Ullastret), Marc Gascons (Els Tinars, Llagostera) i l'una mica menys jove Jaume Subirós (Motel de Figueres), i se'm va ocórrer fer el recompte de les espècies animals i vegetals incloses a les seves receptes. Evidentment, totes eren un compendi de biodiversitat.
Menjar, per tant, i comprar els productes alimentaris, es pot convertir en un exercici de protecció del paisatge i de les varietats locals, en una gran ajuda als pagesos que conreen amb bones pràctiques i de manera respectuosa amb el medi.
Quan admirem un paisatge i comentem la meravella dels seus mosaics de prats i bosquines, i de la feina que fan els pastors amb els seus ramats, el més conseqüent és adquirir carn d'aquells productors com a manera d'ajudar-los a mantenir aquells paisatges. Quan cantem les excel·lències dels paisatges de vinya catalans, o els olivets, el més conseqüent és demanar els vins o olis que s'hi produeixen, que a més són de gran qualitat.
De fet, quan l'espècie humana va començar a conrear els camps i a domesticar animals, es va iniciar el procés d'humanització del medi, es varen començar a construir els paisatges humanitzats, que són precisament els que encara admirem per la seva bellesa. En els darrers decennis però, un excés de desenvolupament ha fet que una bona part d'aquests paisatges passessin de ser dolçament humanitzats a fortament mecanitzats. És veritat que ara són més productius, però també que són menys bonics i vius.
Slow Food pretén mantenir la bellesa i la vida dels paisatges. Intenta que el menjar torni a ser bo, net i just, cosa fàcil de dir i més difícil d'aplicar, però que en tot cas és inevitable d'aplicar-ho urgentment si volem tenir un cert futur com a humans en el nostre planeta, i viure amb una certa dignitat i envoltats de les altres espècies que constitueixen aquesta meravellosa biodiversitat que ens acompanya, amb tots els drets, en la meravellosa aventura de la vida sobre la Terra.
Jordi Sargatal Vicens President d'Slow Food Empordà Director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (1984-1998) Director de la Fundació Territori i Paisatge (1998-2009)
|
