Paisatge, agricultura i dona

En un món globalitzat, en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la viabilitat de sistemes que s’adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i procuren una vida digna a les persones que els habiten i els construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica quotidiana com en la transmissió de sabers.

El Simposi pretén crear lligams entre paisatges, iniciatives i projectes d’arreu del món que treballen pel reconeixement d’aquests models agrícoles, la seva viabilitat, i la salvaguarda de l’insubstituïble capital biocultural que representen.