|
La implicació del Govern d’Andorra en la conservació i millora del paisatge no és un aspecte nou al país. Ja a l’octubre del 2010 el Govern d’Andorra va signar el Conveni europeu del paisatge, i a finals del 2011 el Consell General va aprovar-ne la ratificació com un pas més en l’impuls d’una política nacional del paisatge. En aquest sentit, el 27 d’abril del 2011 el Govern va aprovar l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra (ENPA) per al període 2011-2020, seguint els principis i objectius del Conveni europeu del paisatge.
El 2019, l’aprovació de la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge reconeix el paisatge com un component essencial de l’entorn de vida i del benestar individual i col·lectiu dels habitants del Principat d’Andorra, com l’expressió de la biodiversitat del seu patrimoni comú natural i cultural i com un fonament de la seva identitat. Aquesta Llei dona un marc legal a l’Estratègia nacional del paisatge, i la defineix com l’instrument de protecció, de gestió i d’ordenació del paisatge al país.
En aquest context, s’ha fet necessària l’elaboració d’una nova Estratègia nacional del paisatge que revisi i actualitzi l’estratègia anterior, que finalitzava el 2020. Per això treballem amb el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya la nova estratègia en l’horitzó 2035, que es concep amb un caràcter innovador, ja que s’articula al voltant d’un mapa del paisatge que incorporarà els principis, els objectius de qualitat paisatgística i les línies d’actuació que resulten d’un treball participatiu i col·laboratiu amb tots els actors implicats, com les administracions comunals, els ministeris del Govern, les empreses que treballen en aspectes ambientals, les associacions i la ciutadania en general.
El procés participatiu es considera un aspecte clau en l’elaboració d’aquesta nova estratègia, amb la finalitat de generar una reflexió col·lectiva al voltant del paisatge del Principat, captar el coneixement que en té la ciutadania, els agents socials i econòmics i les principals institucions del país; recollir els referents paisatgístics clau i simbòlics que la societat andorrana ha identificat com a part de la seva identitat; recollir, debatre i finalment consensuar els principis, els objectius de qualitat paisatgística i les línies d’actuació associades, i, molt important, implicar i corresponsabilitzar la societat andorrana en la cura col·lectiva del paisatge.
Tenint en compte les característiques del país i la percepció de la societat, els objectius de qualitat paisatgística que es perfilen a l’estratègia s’estructuren en relació amb uns paisatges d’alta muntanya ben conservats, que compatibilitzin el manteniment del seu patrimoni natural i cultural amb l’aprofitament econòmic; uns paisatges agraris i forestals productius, funcionals ecològicament i reconeguts socialment; uns paisatges urbans de qualitat que posin en valor els espais públics i els elements patrimonials de les poblacions; uns paisatges fluvials vius i funcionals, que permetin l’aprofitament sostenible dels recursos hídrics i que en facilitin l’ús social; unes infraestructures energètiques i de comunicació més integrades en el paisatge i que responguin als reptes de l’emergència climàtica; unes instal·lacions turístiques i de lleure de qualitat, dimensionades i multifuncionals, que facilitin la desestacionalització i que siguin respectuoses amb el paisatge, i, finalment, unes fites i uns referents naturals i culturals que reforcin la identitat i la singularitat del paisatge andorrà.
Els objectius es concretaran en unes línies d’actuació prioritàries i en un pla amb accions i projectes específics que han de permetre assolir els objectius de qualitat paisatgística d’aquesta nova estratègia per a l’horitzó 2035.
|
