|
Sóc una observadora que habita en una megaciutat tropical de muntanya, Bogotà, ubicada a 2.600 metres sobre el nivell del mar, una particularitat que tenen molt poques urbs del món. Els seus cerros s’han convertit en catalitzadors del paisatge, generant transformacions socials de més empenta que les inauguracions d’infraestructures, ja que compleixen un objectiu major: fer brotar i multiplicar el valor espiritual del paisatge.
Des de fa onze anys formo part d’un grup de ciutadans representats per la Fundació Cerros de Bogotá, que dona suport al somni d’enfortir un corredor d’ús públic i d’integració de processos socials i ecològics a l’àrea límit entre la ciutat i la gran reserva forestal dels Cerros Orientals de Bogotá. Consolidat amb el Pacto de Borde de la ciudad, que es va plantejar des de l’inici com un gran pla viu de planejament regeneratiu que buscava, de forma inclusiva, restaurar la biodiversitat com estratègia de desenvolupament social i d’apropiació territorial per part de les comunitats.
Per part del govern local, establir aquesta iniciativa implicaria una nova forma de governança, que articulés les iniciatives ciutadanes, en congruència amb les finalitats del Pacto de Borde, integrant programes de seguretat i convivència, activitats productives i cultures ecològiques i cíviques. Històricament, la governança dels cerros s’ha diluït entre la transposició de competències de les entitats públiques, degut al caràcter nacional de reserva i a la pressió del creixement urbà de la capital. Per solucionar aquests problemes de gestió, perdura la proposta de designar una sola entitat administradora/gerencial, amb representativitat de les entitats públiques competents, organitzacions mixtes o privades i representants d’organitzacions ciutadanes amb experiència amb el tema.
Des de llavors, mentre es dona una prioritat política als cerros, la Fundació promou el reconeixement i valoració dels Cerros Orientals de Bogotà com a patrimoni ecològic i cultural dels ciutadans, mitjançant tres estratègies: la primera, amb acords ciutadans que pretenen integrar les iniciatives en matèria de gestió sostenible, programes d’educació ambiental, cultural, associatiu i xarxes de col·laboració; la segona, anomenada estratègia ecològica, busca implementar les accions per a la conservació, preservació i ús sostenible, en el marc de pràctiques inclusives i participatives que aportin la consolidació i connectivitat dels corredors; i, per últim, l’estratègia espacial, que persegueix la consolidació d’una àrea continua, connectada i articulada, que integra la xarxa d’ecorutes i els camins existents de forma permeable a la ciutat i a la reserva.
La tasca de la Fundació s’ha centrat en consolidar el gran Pacto de Borde amb actors interessats, principalment nens i joves, mitjançant la creació d’una xarxa de més de vuitanta escoles públiques i privades i una xarxa d’universitats dels cerros per emprendre accions ciutadanes i escoltar, recollir i generar consensos sobre les visions de la ciutat i el seu paisatge.
Les estratègies han presentat resultats visibles en quant a canvis en el comportament a partir d’accions ciutadanes reals, promovent sempre relacions humanes, sentiments ètics, solidaris i valors ecològics.
|
