|
Després de la publicació del Conveni del Consell d'Europa sobre el Paisatge el 2000, i la rellevància que atorga als aspectes perceptius, els programes, projectes i actuacions paisatgístiques van començar a incorporar-los de forma més o menys detallada per guiar-ne la formulació, execució i/ o avaluació.
En la majoria dels casos, l'anàlisi de les percepcions s'ha centrat en aquells factors que es poden captar a través dels sentits, especialment el de la vista: colors, volums, composició, textures o camp visual entre d'altres. En poques ocasions s'inclouen estudis de percepcions sensorials, positives o negatives, com les tàctils que produeix el vent o el sol a la pell; auditives, com el cant dels ocells o el so dels vehicles de motor; olfactives, com l'olor de les flors o els abocadors; o gustatives, com el sabor dels productes associats a contextos geogràfics tan diferents com els paisatges de deveses, costaners, de camp o altres. Si es fa una cerca de treballs acadèmics relacionats amb les percepcions sensorials dels paisatges a través de Google Scholar, es pot comprovar com els relacionats amb les percepcions visuals suposen un 83% del total, davant del 13,6% de les auditives, del 4,6 % de les tàctils, del 2% de les olfactives i del 0,5% de les gustatives.
De totes maneres, si bé els estímuls sensorials permeten captar imatges i sensacions externes que incideixen en la seva apreciació, també les vivències, records, condicions de vida, coneixements, edat, procedència, gènere, etc. formen part del ventall de factors que configuren la percepció paisatgística, i tenen més a veure amb els sentiments i les emocions que no pas amb els sentits. Per això, els qui habiten un lloc acumulen al llarg de les seves vides més experiències que incidiran substancialment en la seva manera d'interpretar i valorar el paisatge on desenvolupen les seves activitats quotidianes, davant dels qui només el visiten de manera ocasional; les percepcions de les dones que han desenvolupat les seves activitats a l'àmbit domèstic no seran les mateixes que les dels seus parents homes que ho han fet en espais públics i/o productius; les dels que treballen al sector terciari és probable que siguin substancialment diferents de les dels que ho facin al primari, etc.
Quan es defineixen els objectius de qualitat paisatgística és necessari, doncs, tal com indica el mateix Conveni, atendre aquest conjunt de percepcions, ja que estan íntimament relacionades amb les legítimes aspiracions de les persones. Els processos participatius i l'aproximació a la imatge projectada dels paisatges (a l'art, a internet, a les campanyes publicitàries, etc.), són eines per explorar-les i, per això, cal la mediació i el suport metodològic de personal especialitzat.
A través de la Declaració de Sevilla per a la Integració de la Dimensió Social a la Investigació i Gestió dels Paisatges Culturals, nombroses persones de les esferes administrativa, acadèmica, associativa o professional, han mostrat el seu suport a les consideracions exposades que, encara que s'orienten cap als paisatges culturals, no ho fan de manera excloent, i es poden considerar extensibles a la resta del territori.
|
