|
Fa temps que em pregunto: quant mesura un paisatge? La contingència sanitària mundial que transitem ens ha reclòs a les nostres llars, però no per això deixem de percebre i habitar en relació amb el paisatge. Prova d'això són els resultats de la convocatòria "El paisatge a través de la meva finestra" -la qual es ressenya en aquest mateix butlletí de l'Observatori-, en què vam rebre 412 reflexions il·lustrades del confinament, diverses mirades des de trenta-un països. La quarantena em va permetre reflexionar al respecte, fer-me encara més preguntes i trobar possibles respostes:
DISTÀNCIA
Quina és la distància entre dos paisatges? La longitud del segment de recta compresa entre el paisatge domèstic i el paisatge laboral, per exemple, aquest que és resultat de l'àmbit de la feina i el de residència -més encara en temps de virtualitat, on gairebé tot es reclou a l'habitar domèstic-. I si, en definitiva, el paisatge no és en el propi espai físic, emergeix de la seva percepció, i fins i tot del record. La distància és una magnitud física -de longitud o interval de temps-, per tant, no li cap al paisatge. Només es podrà trobar certa relació de distància per la llunyania o percepció remota d'algun territori que remeti a un paisatge. I també, es podrà trobar distància en la diferència d'aspecte o fisonomia, en el caràcter de dos o més paisatges.
SUPERFÍCIE
Quina és l'àrea exacta d'un paisatge? Si aquest no reconeix fronteres, límits o termes propis ni polítics o jurídics, aquests que fragmenten el territori. Tampoc posseeix exactitud de superfície en metres quadrats que el separi i distingeixi del que no és ell, simplement, perquè no és una figura geomètrica amb longitud i amplada. En tot cas, la superfície en dimensió paisatgística podrà ser qualitativa, perquè hi ha una certa noció d'extensió pel que fa a gran o petit -macro, meso o micro paisatges-, com l'imaginari col·lectiu del paisatge llatinoamericà, passant per l'escala del paisatge argentí i arribant al mateix i íntim paisatge domèstic a la meva ciutat de Córdoba.
VOLUM
Quina és la mesura del paisatge en tres dimensions? Quin espai podria ocupar un paisatge si en realitat no té cos? Com poder determinar la quantitat de sòl i cel que ocupa. Resulta impossible establir la quantia total de la substància que l'integra, simplement perquè no està compost per matèria, perquè el paisatge és immaterial. Si bé esdevé de l'espai tridimensional amb magnitud i substància, perd el seu llarg, ample i alt per ser objecte d'interpretació humana, com concepció, ordenació o expressió conceptual, per tant personal, de la realitat exterior de qui percebi, "... en el moment en què pren consciència d'ell mateix "(Naselli, 1992, p.26). Com reconèixer la seva corpulència si, a més, com en un joc de mamushkas, hi ha un ideal de paisatges dins de paisatges, com objectes dins d'objectes en un mateix temps, la qual cosa distorsiona les lleis de la física.
PES
Quant pesa un paisatge? Si és ingràvid, eteri i vague, només està sotmès a la força d'atracció humana. Levita en les ments dels seus habitants, en els sistemes neuronals, en la memòria creativa que moltes vegades el representa, recrea o reinventa i fins i tot dissenya. En tot cas, només podrà existir el pes de la culpa per mutilar, atemptar o devastar els recursos -naturals i culturals- del territori, que configuren l'esperit i sentit de cada paisatge. Així mateix, cal assenyalar que el pes -en molts països- és la unitat monetària que el paisatge produeix quan és reconegut, valorat i gestionat. I pes, és el que demanen alguns paisatges per equilibrar la balança i obtenir sostenibilitat paisatgística amb desenvolupament econòmic, qualitat de vida i dret al paisatge de qualitat.
Fa temps que em responc que el paisatge, a diferència del territori, no posseeix mesura, és immesurable, està dins meu i dins teu. Tot el que ens envolta -tant allò tangible com l’intangible- fa que en el nostre interior emergeixi el paisatge.
Referència bibliogràfica: Naselli, C. A. (1992). De ciudades, formas y paisajes. Paraguai: Arquna.
|
