|
L'any vinent, el 2018, se celebraran deu anys de la creació de la Red Argentina del Paisaje (RAP). L’any 2008, i a la ciutat de Rosario, diferents professionals del paisatge, amb l’objectiu de reformular el marc teòric, els principis ètics i l’acció projectual en aquest àmbit, ens vam proposar convocar diferents grups, organitzacions, centres d’investigació, diverses ONG i l’acadèmia del nostre país, per donar a llum la Red Argentina del Paisaje. Aquesta iniciativa es va basar en objectius molt clars: crear espais de construcció i formació col·lectiva; articular i establir relacions de cooperació amb altres xarxes similars; potenciar un intens intercanvi acadèmic d'experiències, i fonamentalment ser un fòrum permanent de discussió en tots aquells temes relacionats amb el paisatge, tant com a patrimoni natural com cultural.
La RAP s’organitza com un teixit, en forma de xarxa, i està formada per catorze nodes: Salta, Tucumán, Catamarca, San Luis, Mendoza, Córdoba, Rosario, Buenos Aires, La Plata, Dolores, Tandil, Pinamar, San Martín de los Andes i El Calafate en els quals la diversitat geogràfica o temàtica de cadascun és la base per el debat, la generació de propostes i la socialització d’experiències. Des de la creació de la RAP, i gràcies al treball en xarxa, s’han aconseguit resultats molt rellevants: com l’organització de les Trobades Nacionals anuals on es socialitzen diferents pràctiques nodals, la constitució d’observatoris del paisatge en diferents regions, la celebració dels Dies del Paisatge en diversos llocs del país, tallers sobre la percepció que la comunitat té del seu propi paisatge i una multiplicitat d’activitats en cada node. També s’ha actuat en el pla educatiu creant els Fòrums de Nens i Joves per al Paisatge, entre altres activitats.
Un any després de la constitució de la RAP, el 2009, en el marc de la segona trobada nacional de la Red Argentina del Paisaje, vam redactar un document anomenat ***El Hombre y su Paisaje ***o també Documento de Mendoza en el qual s’establiren les bases sobre: què entenem per paisatge?, quina és la nostra visió holística del paisatge? i per què el paisatge és un dret? Aquest document ha marcat una tendència, una direcció i una nova estratègia per la RAP. Fou tant important que recentment en el Codi Civil i Comercial de la Nació es fa referència al document assumint plenament la nostra definició de paisatge. Així doncs, els parlamentaris argentins comencen a escoltar-nos després de prémer tants timbres i trucar a tantes portes.
Fou precisament a partir del Document de Mendoza que vam començar a plantejar-nos sèriament el paisatge des d’una perspectiva jurídica. Vam sentir la necessitat de redactar i impulsar una Llei de paisatge pel nostre país. Vam començar pel món local, i vam iniciar un procés de consulta, investigació i participació dels professionals del paisatge i la societat, units tots ells en la RAP. Ens preguntàvem col·lectivament, node per node, de nord a sud del nostre territori nacional, cinc qüestions fonamentals: Quines unitats de paisatge reconeixeu a la vostra regió? Quins conflictes existeixen en aquestes unitats de paisatge? Quines institucions locals estan preocupades per buscar solucions per aquests conflictes? Quin rol té l'Estat en relació amb els conflictes citats? Quines són les legislacions provincials relacionades en algun aspecte del paisatge?
Sistematitzar la informació que els nodes regionals ens varen aportar va donar com a resultat la proposta de llei que necessitàvem. És un "Avantprojecte de llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge", que vam donar a conèixer el 7 de setembre de 2016. Tot just ara comencem a recórrer el llarg camí de presentar-ho a la Cambra de Diputats i al Senat, esperant la seva aprovació.
Amb el temps el tema fou cada vegada més rellevant entre els nodes argentins i amb altres actors llatinoamericans. Així, en paral·lel a la proposta argentina i integrats en la Iniciativa Llatinoamericana del Paisatge, fa més de dos anys que ens hem proposat una tasca encara més ambiciosa: redactar una proposta de "Conveni Llatinoamericà del Paisatge", que el proper 15 de novembre de 2017 es debatrà a Colòmbia, en el marc del VI Foro LALI, amb molts dels representants llatinoamericans que van participar en aquesta construcció social i en aquest procés d’integració jurídica del dret al paisatge en les polítiques dels nostres països.
Ens proposem disposar d’una eina jurídica moldejable i propositiva, no restrictiva. El conveni reconeix la gran varietat de paisatges llatinoamericans, la seva identitat patrimonial, el paisatge com un bé comú, la importància de la participació social, així com de la equitat territorial, i la necessitat d’ordenar de forma diferent el territori, on natura i cultura siguin tractades conjuntament. També prenen importància els paisatges transfronterers, perquè les identitats de les regions llatinoamericanes i dels seus habitants són comunes.
Els invito a treballar junts, a compartir les nostres experiències i adherir-se a ambdues iniciatives.
|
