|
El patrimoni pensat, creat i utilitzat per la societat industrial esdevindrà de ple, cap a finals del segle xx, un referent identitari de la societat contemporània i, juntament amb el patrimoni, el paisatge que li dóna aixopluc i que mútuament es condicionen i es determinen. A més dels ràpids i grans canvis tecnològics i econòmics que es produeixen en molts pocs anys en la nostra pròpia societat, es produeixen, també, uns extraordinaris canvis socials, polítics, de pensament, de costums, de formes d'organització del treball i de la producció, etc. i, al mateix temps, una especial sensibilització per un món i un paisatge que finalitza i desapareix en el canvi de segle. Juntament al nou concepte de socialització del patrimoni, del paisatge i del territori es conserven i mantenen encara destacats elements, formes, infraestructures i traçats que, com a elements del creixement del transport i les comunicacions han deixat marca viva en el territori i el paisatge més proper.
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), entenent que el seu àmbit de treball no ha de limitar-se única i exclusivament als objectes que configuren les seves col·leccions, i havent inclòs ja des de fa anys als elements immobles en el conjunt del patrimoni industrial, proposa fer un nou pas endavant. Així, d'aquesta forma, enceta i delimita nous grans àmbits de treball, recerca, protecció i difusió dins del projecte anomenat "Un museu al carrer. Un carrer al museu".
Entre aquests nous grans àmbits de treball que el mNACTEC proposa hi ha el del paisatge de les carreteres, les comunicacions i el transport com a element d'especial rellevància i protecció patrimonial i, a la vegada, com a destacat element d'identificació, evolució i vinculació social col·lectiva. El patrimoni del paisatge de les antigues carreteres i de les formes de transport de la societat industrial que l'ha creat i utilitzat forma part de la pròpia societat contemporània. Són uns elements i uns béns que inclouen i conserven el record, la memòria, la vivència, el saber fer, l'experiència, la marca, una forma de viure, un llegat d'ús que s'incardina en el paisatge geogràfic i territorial d'una col·lectivitat delimitada en el temps i l'espai.
Identificar, documentar, estudiar, georeferenciar, posar en valor o preservar, si cal, els antics traçats de les carreteres, el paisatge que configuren els arbres i els elements constructius que acompanyen i delimiten aquests traçats, els antics senyals publicitaris, els elements patrimonials, les casetes de peons caminers, les aduanes, les tanques de protecció, la senyalització, els fitons, les infraestructures, els serveis, les antigues benzineres, els tallers, els hostals, les fondes, els paradors, l'evolució dels ferms i els propis traçats, la transformació urbanística de pobles i ciutats degut al pas de carreteres, carreteres històriques i patrimonials, formes de desplaçar-se i de "viure a la carretera", etc. és la finalitat d'una part d'aquest ampli i ingent projecte, tal i com ja s'està fent en altres llocs d'Europa.
El projecte que proposa el mNACTEC, amb la col·laboració de l'Observatori del Paisatge, i que s'iniciarà aquesta propera tardor de 2016, planteja i proposa identificar i posar en valor un patrimoni global, compacte, interdisciplinari i divers que configura un paisatge identificatiu, social i visual d'especial rellevància i interès.
Les carreteres, els carrers i els paisatges del país són una gran sala d'exposicions del nostre patrimoni social més immediat, lligat a aquesta societat industrial en procés de transformació i pràctica desaparició. Perquè els nostres carrers i els nostres llocs de relació i confluència social són, com ho ha estat el paisatge de les carreteres i el transport, per si mateixos, un museu. Saber mirar cadascun d'aquests, a poc a poc, amb paciència, amb acurada voluntat de saber i de descobriment, són una forma de coneixement i de riquesa cultural. Els museus del segle XXI han de ser les grans avingudes del saber del conjunt de la societat, d'una forma amable, comprensible, alegre i a l'abast de la majoria. Un carrer nou que sigui el fonament de les noves propostes de lectura i interpretació del patrimoni i del paisatge comú, amb rigor i sense nostàlgies. Aquest projecte que encetem així vol fer-ho i així vol ser-ho.
|
