|
L'any 2004, la Comunitat Valenciana va adherir-se al Conveni europeu del paisatge (CEP, Florència, 2000). Aquesta adhesió suposava un compromís de calat: incorporar els principis del CEP en el seu marc jurídic i administratiu. Un abans i un després en la manera de gestionar el nostre territori. Això es va plasmar immediatament mitjançant la Llei 4/2004 d'Ordenació de el Territori i Protecció del Paisatge de la Generalitat Valenciana (d'ara endavant LOTPP), instrument jurídic sobre el qual va començar a edificar-se la Política de Paisatge de la Comunitat Valenciana.
La Política de Paisatge valenciana va pretendre des del principi establir els mecanismes necessaris (jurídics, tècnics i institucionals) per garantir el benestar de la població, incorporant criteris paisatgístics i de participació ciutadana en els processos de planificació territorial i urbanística. No obstant això, l'empenta inicial i la bona feina realitzada per polítics i tècnics de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Generalitat Valenciana va xocar amb una encara limitada cultura territorial, amb la pressió d'un sector immobiliari desfermat durant els anys pre-crisi 2008, amb l'escassa experiència tecnicoadministrativa per implementar els instruments previstos i, sobretot, amb la manca de voluntat política per fer efectiu el compromís adquirit amb el CEP.
Tot i estar recollida en la LOTPP de 2004, en l’ article 37, no va ser fins a l'any 2011, mitjançant el Decret 1/2011, quan es va aprovar l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant ETCV), principal instrument que havia de dirigir les polítiques d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, les polítiques sectorials amb incidència territorial i, en definitiva, plantejar el model territorial i econòmic de la Comunitat Valenciana. Tampoc va fructificar la implementació d'alguns dels instruments que havien de desenvolupar, a escala subregional o en el marc de sectors específics, els objectius de la LOTPP i de la ETCV. Així doncs, propostes i avantprojectes de plans d'acció territorial es van diluir o van quedar "adormits".
Un punt d'inflexió a aquesta situació va tenir lloc amb la reforma legislativa materialitzada a través de la Llei 5/2014 d'Ordenació de el Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant LOTUP) i amb la renovada sensibilitat política mostrada per l'administració pública en els últims anys. Amb la LOTUP s'ha apostat per la coordinació i simplificació del marc normatiu preexistent amb implicacions territorials, ambientals, econòmiques, socials i per descomptat paisatgístiques. I s'han reactivat instruments d'ordenació.
Amb tot, en els últims anys la LOTUP (2014) s'ha anat modificant i ajustant per dotar als valencians d'un marc jurídic adequat per fonamentar-hi una política territorial en clau de paisatge. S'observa que alguna cosa s'està movent, que s'ha despertat la voluntat política per les qüestions territorials i paisatgístiques. Un pas més en aquest procés és l'actual preparació del Reglament d'Ordenació del Territori i Paisatge, que ha de servir per concretar l'aplicació d'instruments i procediments que preveu la llei.
I és en aquest marc de renovada sensibilitat política per fer efectives les directrius del Conveni europeu del paisatge en el qual sorgeix la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València. La Càtedra es projecta com una plataforma acadèmica que pretén la reflexió, la investigació i la transmissió de coneixement en matèria de paisatge i participació ciutadana. Tot això en un marc de col·laboració entre la Conselleria de Política Territorial Obres Públiques i Mobilitat i la Universitat de València, per a la promoció del coneixement i difusió dels paisatges valencians.
Des de l'any 2016, la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians s'ha consolidat com un instrument de la Universitat de València i la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, eficaç per complementar aspectes de la Política de Paisatge de la Comunitat Valenciana. La necessitat de generar una consciència social al voltant dels valors del paisatge i d'implementar la participació ciutadana en l'Ordenació de el Territori fan de la Càtedra una eina molt interessant, a l'actuar d'antena al territori per projectar l'esperit de la LOTUP (2014 ) i del Conveni europeu del paisatge (2000); i un instrument per idear accions i projectes com l'Atles Mental i Col·laboratiu dels Paisatges Valencians, emmarcats en la política territorial i paisatgística de la Comunitat Valenciana.
|
