Em complau especialment presentar aquest número de Landscap-e coincidint amb el 15è aniversari de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i, alhora, de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge aprovada pel Parlament de Catalunya i que va servir per constituir l’Observatori.
Aquesta llei fonamental subratlla que els paisatges de Catalunya són extremadament rics i variats, i considera que «la geologia, l’orografia, la climatologia i altres factors naturals s’han conjunyit amb l’acció humana per dotar el territori català d’una varietat paisatgística extraordinària».
Quant de camí recorregut durant els últims quinze anys, quanta feina feta i quants resultats s’han obtingut!
Vull felicitar de tot cor Pere Sala, director de l’Observatori, així com els seus col·laboradors Laura Puigbert, Jordi Grau, Gemma Bretcha, Anna Jiménez, Montse Vila i Anna Montero per l’extraordinària tasca que han fet i que continuen fent en pro d’una gestió acurada de l’entorn de la vida i de l’entorn de vida, el paisatge.
Per molts anys a l’Observatori del Paisatge de Catalunya!
Moltes felicitats
Moltes felicitats
Moltes felicitats, Observatori del Paisatge de Catalunya
Moltes felicitats!
Convé recordar, amb motiu d’aquesta celebració, que l’Observatori va néixer en bona estrella i que diversos mags i fades es van acostar a beneir-lo: Joan Nogué, Joan Ganyet, Margarita Ortega, José Miguel Alonso Fernández-Aceytuno, Florencio Zoido, Linarejos Cruz, Carmen Caro, Francesc Alavedra, Jaume Busquets, Eduard Rosell, Oriol Nel·lo, Albert Cortina, Agustí Serra i Josep Armengol, entre d’altres que demano disculpes si no els he esmentat aquí. Aquestes persones (autoritats públiques, caps d’administracions, acadèmics, professionals i membres de la societat civil) han col·laborat tant a escala nacional com regional i local per dur a terme una feina d’alta qualitat que sovint ha servit com a font d’inspiració per a actors d’altres territoris, a Europa i a altres continents.
La feina de l’Observatori en matèria de planificació territorial (catàlegs de paisatges i directrius del paisatge), d’ús d’instruments de conciliació d’estratègies paisatgístiques (cartes de paisatge), de sensibilització de la societat sobre qüestions paisatgístiques, així com d’educació i de formació d’especialistes en aquest camp, ha estat presentada en diverses trobades dels Tallers del Consell d’Europa per a l’aplicació del Conveni europeu del paisatge. Una d’aquestes trobades, organitzada gràcies a la cooperació del Ministeri de Medi Ambient espanyol, la Generalitat de Catalunya, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i la ciutat de Girona, va tenir lloc a Girona l’any 2006, amb una càlida atenció rebuda per part de l’alcaldessa Anna Pagans.
Com a òrgan de suport i de col·laboració amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya per elaborar, aplicar i gestionar les polítiques de paisatge, l’Observatori del Paisatge de Catalunya representa una il·lustració perfecta del paper que han de desenvolupar els observatoris del paisatge, en el sentit de la Recomanació CM/Rec (2008)3 del Comitè de Ministres als estats membres sobre l’aplicació del Conveni europeu del paisatge.
També volem agrair a l’Observatori del Paisatge que hagi retut compte de les polítiques públiques adoptades i implementades a Catalunya en el sistema d’informació del Consell d’Europa sobre l’aplicació del Conveni europeu del paisatge.
Es tracta, tal com destaca la Llei del paisatge de Catalunya, de preservar la riquesa paisatgística considerada patrimoni «ambiental, cultural, social i històric». Aquesta llei recorda que el paisatge té un impacte en la qualitat de vida dels ciutadans i sovint es transforma en una font de desenvolupament econòmic, en particular pel turisme, però també per les activitats agrícoles i forestals, així com per la cria d’animals.
Així mateix, es tracta d’assolir un desenvolupament sostenible basat en un equilibri harmoniós entre les necessitats socials, l’economia i el medi ambient.
Per acabar, atès que el paisatge demana que hi hagi una part de poesia en el plantejament que se’n fa, vull citar Josep Palau i Fabre:
«L’alquímia, pel que té, doncs, de no estrictament científic —de no químic, de no matemàtic—, de no reductible a fórmula, és encara, en aquest sentit, una afirmació, potser desesperada, de la llibertat humana.»
Poemes de l’Alquimista, Quaderns de l’Alquimista, OC II, pàgina 372.
|