Martha Cecilia Fajardo
Presidenta de l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) des del 2002 fins pocs dies abans d'escriure aquestes ratlles per al nostre butlletí

M'agradaria donar les gràcies a l'Observatori del Paisatge (una extraordinària eina que vetlla per incrementar el grau de consciència paisatgística del conjunt de la societat) per donar-me l'oportunitat de reflexionar des d'un punt de vista global sobre l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) i la importància de l'arquitectura del paisatge, prenent com a punt de partida els meus últims quatre anys com a presidenta de la institució.

Quins són els reptes actuals? Quin rol podem jugar -juntament amb els nostres socis de la Federació- per tal de donar una resposta adequada al que se'ns demana? En aquests moments ens movem cap a un món ben diferent del de 1948, any de creació de l'IFLA. El d'ara és un món modulat per la globalització, la tecnologia i la xarxa virtual. Des de la salut fins als drets humans, passant pel canvi climàtic, els desastres ecològics o els fluxos de capital, el nostre món demana solucions cada vegada més globals. A mesura que la població mundial es fa cada vegada més urbana, creix l'interès polític pel paisatge.

A mesura que la població reivindica un sentiment d'identitat en un món cada vegada més globalitzat, els arquitectes del paisatge hem d'estar al capdavant de la comprensió i interpretació de les qualitats especials de l'espai. De quina manera podem els arquitectes del paisatge contribuir al futur de la civilització humana a través de la planificació i el disseny?

Les tendències actuals fan de l'arquitectura del paisatge una de les professions més excitants de principis del segle XXI. Com a disciplina professional, l'arquitectura del paisatge incrementa cada vegada més el lideratge en la resolució dels complexos problemes ecològics, socials i econòmics i està aportant solucions per treballar en el caos de la megalòpoli. Aporta solucions a través del paisatge al problema dels residus, de la gestió de la qualitat de les aigües, al trànsit de les ciutats o al problema de les ciutats degradades. I està posant més atenció a la recerca d'identitats urbanes i regionals, als valors de l'oci i la qualitat de vida, o a la consciència ambiental acceptada socialment, però sense deixar de banda les necessitats concretes com la protecció d'inundacions o el despoblament.

Les reformes d'edificis i ciutats són, en alguns països del món, responsabilitat dels arquitectes del paisatge, els quals comparteixen el mateix estatus que els urbanistes en molts projectes de renovació i desenvolupament urbà. Els dissenyadors urbans europeus i americans han contribuït enormement al grau de credibilitat de la professió. Ara tenen l'oportunitat d'ajudar en la construcció de la credibilitat de la nostra professió a tot el món.

Des del meu punt de vista, les tasques més importants de la nostra professió a nivell mundial són actualment quatre. En primer lloc, moure's cap a un lideratge col·lectiu a través de la cooperació i del consens. S'han d'establir uns objectius i interessos comuns, garantir la visibilitat de la professió i definir la qualitat del que es dissenya en termes de sostenibilitat. En segon lloc, considerar els reptes polítics als quals ens enfrontem com a peces d'un puzle interconnectat. No es pot tractar de manera separada el medi ambient, el desenvolupament, la salut o el finançament. La recerca de solucions efectives a nivell global se sosté en el desig comú d'assolir un futur sostenible del planeta. Per tant, el futur de l'arquitectura del paisatge depèn de la comprensió i l'assimilació dels èxits d'altres disciplines i professions. En tercer lloc, treballar conjuntament en el si d'una organització global per tractar els temes següents, que són complexos:

• Una organització que representi realment el nou context global.
• Una organització que porti als capdavanters a desenvolupar una política de visibilitat i de nous reptes per la professió.

Per últim, però no per això menys important, es necessiten unes directrius clares per part d'associacions, institucions i del món acadèmic per promoure una estratègia i unes accions globals comunes que vagin cap a:

• Una estratègia comuna per consolidar-se entre els socis internacionals, les associacions nacionals i els membres.
• Una estratègia comuna per aconseguir un medi ambient sostenible, com per exemple la Green Solutions for a Blue Planet.
• Un compromís per un codi ètic -centrat en la gent i els valors, la natura i la diversitat, la independència i la globalització- que permeti afrontar els reptes actuals.
• Una estratègia comuna per la conscienciació pública en relació amb la professió d'arquitectura del paisatge; cal "vendre la professió" als polítics, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Estic segura que deixarem a les futures generacions una organització no sols més extensa i més influent, sinó també més ben organitzada, més democràtica i propera a tots els arquitectes paisatgistes d'arreu del món. Ara és el moment de marcar la diferència.