Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

JULIOL-SETEMBRE 2021

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 70

L'OBSERVADOR

Foto

Posar en joc els paisatges quotidians

Anna Lambertini
Professora d'Arquitectura del Paisatge de la Universitat de Florència

En italià l’expressió mettere in gioco, a més d’una invitació a activar la dimensió lúdica, s’utilitza amb el significat de “posar en pràctica, fer actuar”, i també pot significar “assumir un risc” o “qüestionar”. Una riquesa semàntica que resulta especialment prometedora quan es considera des d’una perspectiva de planificació, d’experimentació amb eines i processos per a la transformació i la reinvenció -in visu o in situ- dels paisatges quotidians.

Esmentats expressament en el preàmbul i en l’article 2 del capítol 1 del Conveni Europeu del Paisatge, els paisatges quotidians es refereixen a una controvertida dimensió interpretativa i operativa.

Quotidià significa “de cada dia, que es fa o es produeix o es repeteix tots els dies”; en sentit figurat, també significa “habitual, usual” i per tant “normal, ordinari”. Amb llicència poètica, també pot adoptar un significat ampliat i especialment profund de “necessari per viure”. Se suposa, doncs, que els paisatges de la vida quotidiana al·ludeixen a llocs on, individualment i com a part d’una comunitat, es viu, es treballa o es transita habitualment. Fan referència a espais vitals heterogenis conformats pels hàbits, les mirades i les pràctiques quotidianes dels habitants. Pertanyen sobretot a una dimensió tàctil i sensible, feta de ritmes habituals, coreografies espontànies o codificades, experiències cos a cos amb els llocs. Experiències que, tanmateix, poden transcórrer en el mateix lapse de temps, tant en indrets patrimonials de valor excepcional com en espais ordinaris o fins i tot degradats, amb una identitat estètica esquiva, arruïnats per processos de transformació inapropiats. En un o altre cas, i tenint en compte el que s’ha viscut amb l’emergència pandèmica i el redescobriment del paper primordial que els espais oberts i la natura de proximitat desenvolupen a favor del benestar individual i col·lectiu, la gestió dels paisatges de la vida quotidiana requereix el desenvolupament de filtres interpretatius actualitzats i la diversificació del vocabulari de la planificació.

"El paisatge on vivim ens situa literalment en el món, perquè ens convertim en persones diferents en funció dels paisatges que tenim al nostre voltant (...). No obstant això, també és cert el contrari: els éssers humans creem els paisatges en els quals vivim, mitjançant les nostres accions i les nostres eleccions ", diu el filòsof Luca Mori, que recorda el valor essencial de la imaginació, afirmant: "atès que tota nova elecció implica una comparació entre el que hi ha i el que encara no hi ha (o ja no hi haurà), la qualitat de les eleccions depèn de la qualitat de la imaginació de qui tria".

Aquesta capacitat d’imaginar, de posar en joc una varietat d’opcions, en una actitud que implica receptivitat a allò inesperat, la disposició a experimentar i interactuar creativament amb la realitat, l’altra i la resta, és essencial si volem transformar els paisatges de la vida quotidiana d’una manera conscient i responsable. Transformacions que potser només es poden operar de forma temporal, revelant estrats ocults anteriorment aplanats per l’hàbit, o cultivant el potencial poètic de realitats esquives. Abraçar allò efímer i transitori és fonamental a l’hora de dissenyar el paisatge i, per tant, fer més desitjable la vida quotidiana: ja que ensenya la nostra mirada estètica i ens converteix en esportistes de la imaginació.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2022 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net